Terrasses
Les terrasses van d'un cantó a l'altre: de l'avinguda de Cerdanyola a l'estació i de la zona lúdica de davant dels cinemes i el Teatre Auditori al carrer d'Estapé. Caldria fer un cert estudi per esbrinar-ne les causes. N'hi ha de llarga durada, com pot ser el fet de no poder fumar en l'interior dels locals, però em sembla que la mesura és bastant anterior al fenomen. L'altra podria ser una rebaixa en la taxa d'ocupació de l'espai públic, tema que desconec totalment. Un altre de més conjuntural, i és un dir perquè la crisi ja porta quatre anys donant pel sac, podria ser que molta gent, davant la impossibilitat de fer grans despeses com abans (o, senzillament, davant la necessitat de ser més cauta en aquest sentit), hagi optat per gastar-se els diners bevent o menjant a la fresca. Això de la fresca, i pel que fa a les darreres setmanes, és un dir.
Sigui com sigui, durant aquest mes d'agost, i potser perquè un grapat de bars i restaurants han tancat, algunes terrasses m'han semblat que estaven més plenes que mai. Si la meva darrere hipòtesi és certa, això tindria tot el sentit del món. El que no ha desaparegut és la divisió de l'espai que ja existia abans, s'ha accentuat una mica més, i em refereixo sobretot a la plaça d'Octavià: els autòctons a les terrasses dels bars i restaurant i els immigrats (i molts jubilats) als bancs públics. Una cosa és que les terrasses s'hagin posat de moda i una altra molt diferent, que tothom hi pugui passar l'estona.
Més informació