Tisora
L’Estat vol que els ens locals es dediquin a allò que es considera més bàsic: neteja, obres, policia i poca cosa més. Els ajuntaments són la Ventafocs de l’Administració, sense un finançament clar i abocats al que el totxo ha donat aquests anys, són el que els ciutadans tenim més a mà i, per tant, els primers que viuen les nostres alegries i sobretot les nostres necessitats. Veurem què passa amb les empreses públiques, escoles bressol, d’art i de música, ens autònoms, promoció econòmica i els ajuts socials. És veritat que molts en aquests darrers anys s’han passat de frenada i avui hi ha ajuntaments amb pocs habitants que no saben què fer amb equipaments fets en temps del “tot és possible” i que avui no poden mantenir. Tots els municipis, per petits que fossin, havien de tenir pavelló, piscina, i alguns auditori. Però si hem de fer justícia, en molts casos han fet la feina que altres administracions no feien.
Són temps de sacrificis, però també s’haurien de fer en molts altres àmbits de l’Administració: els ministeris buits de competències, les autonomies de cartró pedra, les diputacions sobredimensionades, les empreses públiques, els organismes “col·locadora” que ningú sap ben bé què fan. O també podríem entrar en les entitats financeres, on cap dels seus responsables ha pagat pel forat en què ens han posat. Ara faran un banc tòxic per treure dels balanços de caixes i bancs els actius immobiliaris que vendran sota preu, i els que han de pagar cada mes la hipoteca d’uns habitatges que ara valen menys del que deuen també rebran ajuts públics per rescabalar aquest despropòsit? I els que van decidir fer esfumar els estalvis d’avis octogenaris amb productes porqueria que ni ells entenien, amb un clar abús de confiança, o van empastifar de productes tòxics com els swaps milers de petites empreses?
Hi ha molta roba per rentar i tenim poc sabó.
Segueix @R_Grau a twitter