El baròmetre de Càritas

El desafiament de manera peremptòria a les ciutats és evitar la fractura social i, en conseqüència, l’avanç de l’exclusió i la marginació. Els informes periòdics de Càritas i també d’altres entitats sense ànim de lucre dedicades a l’acció social, ens alerten del significat real de les fredes xifres de l’atur o dels desnonaments i com aquestes s’enquisten en la nostra societat.

Amb frases que tothom entén, l’organització catòlica que es finança amb aportacions privades va confirmar que no només cada vegada hi ha més persones que hi recorren per poder alimentar-se, tenir un sostre o aconseguir feina, sinó que prolonguen les seves peticions molt més temps. La pobresa o el seu llindar ja són una imatge de la crisi a Barcelona.

I Càritas, enfront del conflicte, es manté fidel a la seva dinàmica. No només no deixa d’atendre les necessitats socials, sinó que fins i tot ven patrimoni per costejar-les. Una de les seves últimes campanyes, l’oenegé la va batejar com “Viu senzillament perquè altres senzillament puguin viure”.

El mal comú de les persones ateses per l’organització és l’atur, i les famílies amb fills, el seu perfil. És per això que les previsions negatives sobre l’ocupació dibuixen un futur carregat de demandes dels serveis d’ajuda. Però la imprescindible solidaritat ciutadana amb les organitzacions que atenen aquestes necessitats no pot substituir una estratègia política per combatre l’origen dels mals ni amagar la consciència que existeix aquest problema.