Sovint els malalts crònics tenen dificultats econòmiques

Entitats

Malalts crònics

Durant els anys seixanta i setanta, el futur de Catalunya se sustentava en els estalvis de la tercera edat

En el transcurs dels successius governs del president Pujol, l’avenir del país passava per l’increment de la natalitat, i amb els governs del tripartit, la salut de l’estat del benestar anava a remolc de les emissions de bons per Catalunya.

El Govern central i l’autonòmic s’han vist obligats per les amargues circumstàncies de la crisi, a retallar, a contra cor, drets i serveis fonamentals de la ciutadania en prestacions sanitàries. S’han escudat en el fet que, per ells, la salut és un bé privat que depèn del codi genètic de cada persona i no una qüestió pública.

Els malalts crònics són els individus que generen més despesa farmacèutica, un 84% del total. I com que amb les retallades i les pujades d’impostos no n’hi ha prou per sortir del forat negre, després d’estudiar possibles fonts d’ingressos han optat per fer pagar un euro per recepta i un tant per cent de l’import de cada medicament.

La llàstima és que aquest col·lectiu, degut precisament a la malaltia, moltes vegades és el que es troba amb més dificultats econòmiques i sembla que se’ls castigui com a culpables de tenir una salut precària.

Esperem que es trobin solucions més adients per recaptar diners per les arques de l’Estat i de la Generalitat.