Marià Clavell: "El ‘horseball’ aporta valors d’esport d’equip, és diferent i enganxa"

El Club Esportiu Can Caldés aposta fort pel ‘horseball’ amb la incorporació com a entrenador d’un dels millors jugadors d’aquest esport

Amb 11 anys va començar a jugar a ‘horseball’ al CH Garrotxa, i sis anys després va fitxar pel CEEC de Cardedeu, amb qui ja ha guanyat 3 champions league. Nascut a Olot fa 24 anys, avui Marià Clavell està considerat un dels millors jugadors del món. De fet, va ser reconegut el 2014 com a segon millor jugador del planeta. En el seu palmarès, a part de les 3 champions, ha guanyat 4 lligues catalanes, 2 campionats d’Espanya de clubs i 2 campionats d’Espanya autonòmics. Amb la selecció, els seus majors èxits són una plata al Mundial del 2012 i una plata a l’Europeu del 2013. Actualment és seleccionador de Catalunya sub-16 i entrena també el Club Hípic Banyoles i l’equip femení de l’Hípic GT.

En poques paraules, com explicaries què és el ‘horseball’? 

És un esport d’equip, podríem dir que és una barreja de tres esports: hípica, perquè evidentment anem amb cavall; bàsquet, perquè s’ha de ficar una pilota dins una cistella; i rugbi, perquè és un esport de molt de contacte, i alguns elements del joc s’assemblen al rugbi.

 

Quines qualitats ha de tenir un bon jugador de ‘horseball’? 

Primer de tot, has de saber muntar a cavall. El cavall són les teves cames i, si no domines el cavall i no el portes on vols portar-lo, no pots començar a fer res. Un bon jugador de horseball, a part de tenir molt d’equilibri, ha de tenir agilitat i capacitat de jugar en equip.

 

I per a l’espectador, quin atractiu té aquest esport? 

És molt espectacular. És un esport on hi ha molta velocitat, molt de contacte de jugador amb jugador, de cavall amb cavall, i crida molt l’atenció els moviments de pilota i la intensitat amb què es juga en l’alt nivell. El partit dura 20 minuts, pot semblar poc, però tant els jugadors com el cavall acabem destrossats.

 

França és el país on el ‘horseball’ és més popular, però Catalunya li trepitja els talons.

A Catalunya hem fet quinze lligues mentre que a França fa més de trenta anys que juguen, però a poc a poc els catalans anem ajustant. A l’última Champions League, per exemple, dels tres equips que hi havia al podi, dos eren catalans i un francès, on també hi ha dos jugadors catalans. A poc a poc anem pujant. Sí que és veritat que si parlem de seleccions, ningú ha aconseguit guanyar la francesa, però tot arribarà. Ens falta això, ser més competitius en seleccions. Ells són molt més veterans, tenen una mitjana de 30 anys, la nostra és de 23-24 anys.

 

I pel que fa a repercussió mediàtica?

En tenim poca. Al món de l’hípica sí que es coneix però fora és difícil. El volum de gent que hi ha darrere no és com en altres esports més grans. Aquí no hi ha espònsors, pràcticament tot ens ho paguem de la nostra butxaca.

 

Parli’m del club. Què l’ha seduït del Club Esportiu Can Caldés per voler venir a entrenar aquí? 

Vaig decidir venir-hi perquè és una de les hípiques més grans de la zona i de Catalunya, i el potencial que hi pot haver, amb la gran quantitat de nens que hi ha, és molt gran. Per al món del horseball en general seria bo que aquest esport es pogués consolidar en aquesta hípica, per instal·lacions i per proximitat amb Barcelona.

 

El projecte, però, és un projecte de base. És un handicap no tenir un equip competint? 

La idea és apostar pels jugadors de base, que de fet és com ha de començar creixent un club o qualsevol cosa a la vida. Si ets més gran costa molt començar de zero i competir perquè són competicions petites, de vuit equips, on hi ha jugadors que fa molts anys que juguen. Per aquest motiu és millor començar des de baix, perquè tots comencen a la vegada i hi ha menys diferències de nivell. Estem parlant de començar amb nens de 8 a 12 anys, que no fa molts anys que juguen.

 

Quants jugadors hi ha actualment al club? 

Ara mateix som 7 o 8, però no són d’aquestes edats. El que està intentant el club és promocionar-lo amb nens més joves, per començar des de zero i fer-ho bé.

 

I quin perfil han de tenir aquests nens? 

Nens que muntin. Tot i que és bo que els nens que fan horseball continuïn fent classes de doma per seguir aprenent a muntar. Perquè un nen amb 8 anys no ha après a muntar. És molt important poder combinar les dues disciplines.

 

Personalment, s’ha fixat algun repte, o el club s’ha fixat algun objectiu? 

L’ideal seria poder tenir durant aquesta temporada un equip de poussins, que són sub-10, i de benjamins, que són sub-12. L’objectiu del club és assolir una base de jugadors i d’equips, i anar creixent de mica en mica. Si es fan les coses bé hi podran anar havent equips, perquè de nens n’hi ha.

 

Com animaria els pares dels nens i aquests joves genets perquè ho provin? 

Jo crec que el horseball, el que aporta que no aporten les altres disciplines hípiques són els valors d’un esport d’equip: el companyerisme, el respecte, el sacrifici per l’equip, saber guanyar i saber perdre. És interessant per persones que no els agrada competir individualment, o que no poden estar tan concentrades en el cavall, nens més inquiets... El horseball és un esport molt diferent i enganxa. Però sobretot és pel fet de competir en equip. Jo mateix, quan competeixo amb tot l’equip, comparteixo unes experiències que si hagués de compartir-les sol no tindria la mateixa gràcia.

 

Què farà el club per promocionar-ho, quin tipus d’activitats? 

De moment fem classes cada dimecres i intentarem que regularment, un cop al mes, puguem fer classes el cap de setmana per poder captar més jugadors. Tampoc demanem que s’apuntin i que es comprometin a venir. Poden venir a provar i, si no els agrada, ja està.

 

Penso que un altra cosa interessant és recordar que no cal que tinguin el seu cavall. 

Exacte. La idea de començar amb nens és que aquí a Can Caldés ja disposen d’aquest tipus de poni perquè el nen pugui començar a jugar i a practicar el horseball. I un cop creixen més, els preus dels cavalls de horseball no són tan alts com en altres disciplines. Un cavall top de horseball pot costar entre 6 i 8 mil euros, com a molt.

 

En el seu cas, com es vas iniciar en aquest esport i quina ha estat la seva experiència? 

Jo vaig començar a muntar a cavall als 7 anys i jugava a bàsquet a l’escola, per separat. I un dia, a l’hípica em van proposar jugar a horseball, i és clar era la barreja entre l’hípica i el bàsquet, que era el que feia jo. Vam estar entrenant dos o tres mesos i ens vam apuntar a la lliga. I aquell mateix any em van anar bé les coses, em van agafar a la selecció catalana sub-14. I em va anar enganxant per la motivació d’anar creixent i fer-ho bé, a més que quan vas creixent vas fent amistats perquè aquest és un món petit i ens coneixem tots. El bon ambient i el bon rotllo que hi ha enganxa molt. 

 

De tots els títols o reconeixements que té, n’hi ha algun d’especial? 

El reconeixement de segon millor jugador del món, tot i que crec que no ho sóc, per a mi és especial perquè potser no ho seré mai més, però ja ho he estat. Un dels que em va fer més il·lusió va ser la primera Champions. Acabava de fitxar pel Cardedeu, vam anar a jugar la Champions a Portugal, la vam guanyar i vaig ser màxim golejador. I  jugar amb la selecció un mundial o un europeu costa molt i és un orgull haver-hi pogut estar.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem