El Castell de Canals, més de mil anys d'història a Valldoreix

L'EMD de Valldoreix ha impulsat recerques arqueològiques al Castell de Canals, una construcció que data per primera vegada de finals de segle X com a torre de defensa

El Castell de Canals és una edificació a Valldoreix amb més de mil anys d'història, des d'una torre de defensa fins a una casa senyorial, de la que avui en queda un gran mur pràcticament intacte. L'EMD de Valldoreix ha impulsat uns treballs arqueològics per conèixer els detalls d'aquesta part de la història local i el TOT visita les excavacions amb l'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés i l'arquèoleg i responsable dels treballs Eduard Píriz.

Les primeres informacions d'edificacions al lloc de Canals daten del segle X, quan hi ha registres de la construcció d'una torre de vigilància que formava part de la xarxa de protecció de la ciutat comtal, Barcelona. Juanjo Cortés explica que l'any 985 es va produir un saqueig a Barcelona per part de les campanyies musulmanes, que van entrar a la capital passant per Sant Cugat del Vallès i el seu Monestir. "Això va provocar un trauma a la capital del comtat i va generar la necessitat de crear un sistema defensiu". En aquest contex es va construir la primera torre de pedra del que després seria el Castell de Canals, ja documentada el 986.

"Segurament hi havia alguna torre de vigila de fusta i es va convertir a pedra, formant part de la xarxa de defensa de la ciutat comtal", detalla Cortés. Així, la torre de Canals va entrar a formar part d'una xarxa on també hi havia els castells de Rubí, Castellbisbal, el Papiol, del Fumet (la Floresta) o el castell Ricart (Torre Negra). Entre ells es comunicaven a través de senyals de fum. I és que el castell tenia una posició estratègica, en un turonet elevat i amb vistes sobre la riera de Rubí i la plana. Tot i això, no hi ha constància de cap atac contra el Castell de Canals.

En aquella època, explica l'historiador valldoreixenc, Valldoreix era una zona agrícola. Hi havia l'església de Santa Eulàlia de Madrona (actual ermita de la Salut), l'oratori de Sant Vicenç de Valldoreix (posteriorment l'església de Sant Cebrià) i un seguit de masos amb els pagesos que explotaven la zona i necessitaven la protecció dels senyors del castell.

Els habitants del Castell

La paret principal té gairebé 900 anys d'història i la construcció de la dreta de la imatge, més de mil FOTO: Artur Ribera

Des dels primers registres, la torre de defensa de Canals ja estava habitada per militars. Entre aquests hi havia membres de la família de Canals, una saga de la baixa burgesia vinculada amb els militars i que van acompanyar el rei Jaume I en les seves conquestes de Mallorca i València. Al 1160, Bertran de Canals fa un jurament de fidelitat davant del compte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, pel qual es converteix en el responsable del castell.

El 1243, quan ja es parla del terme de Canals, el rei Jaume I concedeix la jurisdicció del castell i la vila de Canals a Adelaida de Canals, una dona que es converteix en senyora feudal. El castell estarà lligat a la família Canals fins el 1306, quan l’abat de Sant Cugat comprà a Bonanat Marí i a Agnes, la seva esposa, el castell de Canals i el seu terme per 27.000 sous. Des de llavors el Castell va ser propietat de l'abat del Monestir de Sant Cugat.

Juanjo Cortés destaca que el castell va estar habitat fins a finals de segle XV o principis del XVI. "No hem trobat violència ni destrucció, però tampoc sabem per què es va deshabitar", afegeix l'historiador. Des de llavors el castell es va abandonar i, fins a pràcticament al segle XXI, no es van tornar a fer treballs arqueològics per recuperar la construcció. "El que és un miracle és que s'hagi conservat en vertical aquesta paret".

La seva construcció

El Castell de Canals es va anar construint durant 400 anys. A la imatges es veu la diferència de mètodes entre dues parts del mateix mur FOTO: Artur Ribera

El resultat final del Castell de Canals és fruït de 400 anys de construccions i reformes. Eduard Píriz explica que l'edificació més antiga és la que hi ha a la part de la dreta de la paret que queda en peu (mirant la fotografia) i que correspondria amb la primera torre de defensa. "Les restes que tenim del castell de Canals ens deixen un conjunt d'edificis estructurat al voltant d'un pati central", detalla l'arqueòleg.

Els treballs de recerca han permès localitzar tres dels seus costats, un dels quals és la paret que es manté en peu. "És un domicili d'un senyor feudal. El domicili tenia dos nivells, amb la sala noble del senyor a la part superior i l'estable pels animals a sota", afegeix l'expert, que insiteix: "Són 400 anys d'història, no hi ha un castell únic que hem desenterrat i ha aparegut de cop". Així, encara queda per endavant molts treballs arqueològics per acabar de comprendre la història del Castell de Canals.

Una prova de les diferents etapes d'edificació són les diferències en alguns murs, on s'aprecien estils diferents de construcció. A més, també destaquen elements de defensa dels fonaments per prevenir possibles atacs, com una escarpa i una riostra. 

Del castell, ara només queden un mur, que medeix 14,70 metres de llargada per uns 8,50 metres d’alçada, a més de les restes d’uns altres dos murs de poca alçada i altres restes més petites, que defineixen una planta amb forma més o menys rectangular.

Troballes i espolis

L'historiador valldoreixenc Juanjo Cortés, amb una de les peces de ceràmica trobades FOTO: Artur Ribera

Aquests temps de treballs arqueològics també han servit per trobar objectes de l'època. S'ha trobat una punta de fletxe de bronze, monedes del segle XIV, un xiulet joguina de ceràmica, un picarol pels cavalls, una cullera de bronze... "La cullera de bronze ens indica que hi havia refinament i diners", afirma Juanjo Cortés, que també afegeix que s'ha trobat ceràmica de l'època de luxe.

Tot i això, no s'han recuperat objectes de valor, que segurament ja es van endur els últims habitants del castell. A més, també hi ha hagut espolis, tal com assenyala Píriz: "S'han perdut molts elements que ens fan més difícil poder entendre el castel".

 

Per exemple, hi ha un forat al pati principal que algú va fer el segle XVIII o XIX per trobar un suposat tresor. O també s'han emportat moltes de les pedres que conformaven els murs de l'edificació. 

El futur de l'espai

A la part inferior d'aquest espai hi havia l'estable pels cavalls. Hi havia una planta superior que era la sala de senyor. FOTO: Artur Ribera

Ara la voluntat de l'EMD de Valldoreix és recuperar l'espai del Castell de Canals. Es consolidaran alguns murs i es faran més excavacions. La voluntat és poder adequar un escenari a la planta superior de l'edificació per espectacles culturals i disposar de sales interiors on fa segles hi havia l'espai per animals.

"Encara hi ha moltes coses a descobrir del Castell de Canals", destaca Eduard Píriz i avança que futures intervencions arqueològiques podrien posar llum sobre alguns aspectes encara desconeguts.

La primera construcció va ser una torre de defensa per la ciutat de Barcelona, que ocupava l'espai del primer pla de la foto FOTO: Artur Ribera

Més informació
 
Comentaris

Destaquem