Marta Ballvé, l'artista que viu la comunicació a través de les seves obres

Marta Ballvé és pintora. Nascuda a Barcelona ara fa 52 anys, ja fa anys que viu a Sant Cugat del Vallès, on també té el seu estudi. Tal com afirma, "són una pintora que fa molts anys que es dedica a això, i que no sabria viure sense pintar, sense treballar".

Tota la vida ha pintat, o gairebé. Amb set anys la van apuntar a classes de dibuix tal com havia demanat, i en acabar el curs, la seva professora els va dir als seus pares que, si era possible, no deixés mai de pintar. I no ho ha deixat mai, excepte a l'adolescència, quan va dir que ja no volia ser pintora, possiblement per rebel·lia, com ella mateixa admet. "No pintava una mica per rebel·lia, però sí que tenia aquella sensació de buit. Em va costar tornar, però sabia que realment el que volia era pintar, i fer Belles Arts. Era això el que volia fer", explica.

FOTO: Artur Ribera

La seva formació en Belles Arts va començar tard. Primer va estudiar disseny gràfic. "Tota la vida havia volgut ser pintora, però quan va arribar el moment de triar vaig pensar que això de ser pintora seria molt difícil, i vaig conèixer el tema del disseny, que em va semblar una bona opció", recorda. Però afegeix que "vaig començar a treballar com a dissenyadora, i vaig veure que m'havia equivocat; que m'agradava, però que em quedava amb la pena de no fer Belles Arts".

Va ser en aquell moment quan va deixar la feina i va entrar a estudiar Belles Arts. Una formació que va emprendre com si es tractés d'una feina, i abans d'acabar, ja havia fet la seva primera exposició. Primer, sent seleccionada amb altres companys de la facultat per una exposició col·lectiva en una antiga galeria del carrer del Bruc a Barcelona; després, amb la seva primera exposició individual a una sala ja desapareguda al carrer de Montcada.

Des d'aquella primera exposició, quan Ballvé tenia 28 anys, la seva obra ha evolucionat i ha estat canviant.

FOTO: Artur Ribera

"M'he adonat d'una cosa curiosa, i és que la meva pintura ha anat evolucionant amb mi, però amb la pintura, amb l'època en general i el moment social que viu també la pintura", apunta l'artista. En aquest sentit, explica que "als anys 80 la pintura era molt explosiva, les galeries s'omplien de color, i la meva obra realment era tot color, tot força, tot gest, molt expressiva. Els anys 90 van ser més l'emoció, i la meva obra era més delicada, més mirant cap a l'interior. Als 2000 semblava que feia por arribar al canvi de mil·lenni, i tothom feia una mica de mirada entera, i llavors vaig treballar en un projecte que parlava d'un moviment que havia passat als anys 80 a Argentina que em va impressionar moltíssim".

Un fet que ha constatat els últims anys, després que li demanessin que fes una xerrada d'art. "A primer de Belles Arts, un professor de pintura em va recomanar començar un diari de pintura, del que anava passant, del que sentia, del que anava fent. En porto 27 o 28. Quan em van demanar fer la xerrada, vaig revisar aquests diaris per explicar-ho des de la meva experiència, i vaig aprendre molt de la meva obra". Un aprenentatge que va venir en constatar que "tot té una relació, que jo no em proposo treballar en un projecte concret, sinó que són les meves vivències i tot el que m'inquieta el que em porta a treballar en el que estic fent aquell moment".

FOTO: Artur Ribera

Totes unes experiències que són el que transmet al seu públic. "Hi ha un artista que per a mi és un referent, Antoni Llena, que diu una cosa molt interessant. Diu que comences a pintar sense saber per què, fins que t'adones que és la teva millor manera de pensar. I és així", assegura Ballvé. "Per mi, l'art és l'entremig entre el pensament i la comunicació; el que està al mig, tot aquest procés. És el que penso i com ho vull comunicar", afegeix, afirmant que "de vegades penso que em comunico millor amb l'obra que parlant, perquè em comunico a través de les meves obres".

Pel que fa a la tècnica de la qual se serveix l'artista, afirma que per a ella és molt interessant la convergència de diverses tècniques. "Per mi és molt important la diversitat, i enfrontar contraris, amb la tècnica també. Per mi l'èxit és posar en lluita elements oposats i aconseguir que tots aquests arriben a un consens i a una obra que sigui agradable veure-la; que no sigui una lluita, però la lluita hi és. És com la vida, hi ha d'haver una mica de força". En aquest sentit, afirma que li agrada que les obres tinguin una segona mirada. "T'ha d'atrapar. Que t'apropis i descobreixis coses", afirma.

FOTO: Artur Ribera

Una voluntat que també ha traslladat a les seves escultures. "Vols aprendre coses noves, i et proposes reptes", explica per dir com va passar a fer escultures. "Tota la vida fent el mateix no tindria sentit. Mai havia esculpit, i vaig pensar a provar. Era com si de sobte ja no fos suficient el suport pla, volia més. Vaig començar i era com un joc, m'ho he passat molt bé. És un llenguatge molt nou que no para de créixer, com en totes les disciplines. Tenim la gran sort que és tan divers l'univers de l'art, que sempre pots fer més", clou.

Pel que fa a la situació actual de l'art, Ballvé afirma que és un món canviant. "Veig que tot està en moviment, i això no té per què ser dolent; és diferent", apunta, i posa com a exemple les xarxes socials, que les considera enriquidores, en tant que dona difusió als artistes. Un procés de canvi que també arriba a les galeries, que considera estan també en procés de canvi, i que caldrà adaptar-se. "Penso que s'ha de ser positiu, i no pensar que és un declivi, sinó que ens mostra que falta un canvi i que s'ha de ressorgir d'alguna manera", afirma.

FOTO: Artur Ribera

Actualment, Marta Ballvé exposa la seva obra a La Galeria del carrer de Sant Jordi de Sant Cugat, en el marc de la mostra col·lectiva d'inici de temporada.