La contaminació a Sant Cugat es redueix gràcies al confinament

La pandèmia del coronavirus ha deixat en un segon pla la lluita contra l’emergència climàtica, un dels grans reptes que afronta la humanitat a escala global i local. Curiosament, però, el confinament per la Covid-19 ha fet reduir dràsticament la contaminació. La mobilitat de cotxes s’ha reduït a nivells mínims i això ha fet caure la presència de contaminants en l’aire, a Sant Cugat i a arreu. Els dies de restriccions més estrictes han demostrat que, sense cotxes, es pot plantar cara eficientment a l’emergència climàtica.

I no només pel medi ambient, també per la salut: cada any moren a Europa 500.000 persones a conseqüència de la contaminació. Una xifra a la qual encara no ha arribat el coronavirus, motiu pel qual la mobilitat s’ha reduït dràsticament. “Semblen problemes més abstractes, no com el coronavirus que té un impacte més visible. Si féssim un seguiment de totes les morts de la contaminació en directe, passaria el mateix”, explica la doctora Gara Villalba, investigadora i professora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la UAB. Ha participat en un estudi que ha determinat que a Sant Cugat la presència de contaminants ha caigut un 50% durant el confinament.

Més info: Quan el virus som els humans: Collserola rebrota

Tot i això, amb el desconfinament, ha tornat a augmentar el trànsit i l'ús del cotxe i la qualitat de l'aire torna als nivells anteriors. En aquest context, des de l'Ajuntament de Sant Cugat s'ha impulsat el projecte d'anella verda, eliminant els carrils de circulació d'alguns carrers per convertir-los en vies per vianants i ciclistes.

Més info: S'eliminen carrils de circulació de vehicles de motor per crear una anella verda al centre

La meitat de contaminació

El diòxid de nitrogen és un dels principals contaminants de l’aire a Sant Cugat i la seva font més gran és el trànsit de vehicles de combustibles fòssils. Com es veu al gràfic 1, la presència de partícules ha caigut considerablement respecte el 2019. “La qualitat de l’aire que normalment tenim a l’àrea metropolitana de Barcelona és pèssima”, explica.

Amb l’anàlisi que han fet han comprovat com, amb un confinament lleuger, la contaminació de l’aire s’ha reduït a més de la meitat.  Una reducció que, apunta, no es produirà, ni de lluny, amb les propostes de Zones de Baixes Emissions.

Més info: Així es la proposta de Zona de Baixes Emissions: afectarà també els residents

L’ozó troposfèric

En canvi, un altre contaminant present al nostre aire, l’ozó troposfèric, que també produeix afeccions respiratòries, ha augmentat en certs dies del confinament. El motiu, apunta Villabla, és que el diòxid de nitrogen destrueix l’ozó troposfèric. Així, la disminució d’un produeix de retruc l’augment de l’altre en aquest cas. Tot i això, el balanç global segueix sent molt positiu.

Lliçó apresa o anècdota?

Si un cop passada aquesta crisi es torna a la mobilitat anterior, aquesta situació haurà estat “un parèntesi i una anècdota”. “No haurà servit de gran cosa. És com si fas una dieta d’una setmana i després tornes a menjar malament”, indica Villalba. Tot i això, es mostra optimista en el fet que pot canviar la percepció i el model de vida de la societat.

“Hem tingut una finestra per veure el que som capaços d’aconseguir”, explica la investigadora. I el gran canvi no passa per zones de baixes emissions que, segons el seu parer, són insuficients davant la magnitud del problema. “Hem de fer coses més radicals si volem que els impactes ambientals i en la salut es redueixin”, assegura. I això passa per un canvi de model com el que implica el teletreball.

“Ha sigut un bon despertar. Moltes feines són resilients a la no mobilitat i hem de veure com podem limitar-la”, proposa. I llança un últim missatge: “Hem après molt del que la gent està disposada a fer per salut. Esperem que sigui moment d’empoderar-nos de la nostra feina i veure que es pot treballar més de casa. Reduir la mobilitat per continuar respirant l’aire de bona qualitat”.