Picornell anuncia que es presentarà com alcaldable d’ERC a les eleccions municipals

El portaveu d'Esquerra Republicana de Sant Cugat, Bernat Picornell, ha anunciat la seva disposició a encapçalar la candidatura d’ERC a les pròximes eleccions municipals: “Tenim projecte, sabem què necessita Sant Cugat i sabem com fer-hi front”, ha afirmat aquest dimecres, 12 de novembre, durant l’acte ‘Sant Cugat 2035. El Nou Impuls’, organitzat per Esquerra Republicana, que ha servit per exposar el model de ciutat que el partit proposa per a la pròxima dècada.

Picornell ha definit la trobada com un espai per pensar Sant Cugat “com una comunitat” i ha remarcat la necessitat de posar “certeses en un context d’incerteses que sovint alimenten discursos de la por”. En aquest sentit, ha assegurat que “necessitem un GPS que ens actualitzi on som, quins perills podem trobar i que indiqui cap a on anem”. L’acte s’ha estructurat en dos blocs: “Viure a Sant Cugat”, dedicat a l’habitatge i al model de creixement, i “Viure en comunitat”, centrat en la cohesió, la cultura i l’esport.

L’habitatge, al centre del debat

Picornell ha recordat que “en els últims deu anys el preu del lloguer a Sant Cugat s’ha doblat” i ha advertit que el problema encara creixerà més si no s’hi posa remei. Ha subratllat que l’habitatge ha generat grans consensos a la ciutat i ha destacat tres punts claus: que l’accés a l'habitatge és un problema, que el creixement comporta més reptes que beneficis i que el poc espai que queda per construir ha de ser accessible.

Més info: Un any de la regulació del lloguer a Sant Cugat: els preus baixen i l'oferta es desploma

Així mateix, ha remarcat que, quan ERC va assolir l’alcaldia (amb el tripartit d'ERC, PSC i la CUP) ara fa sis anys, “van tenir clar des d’un principi que s'havia de posar les polítiques d’habitatge al centre”. En aquest sentit, l’exalcaldessa Mireia Ingla ha explicat que, des del primer moment, “van parlar amb el teixit empresarial, amb les entitats esportives i amb el sindicat de llogateres, perquè sabien que el problema era estructural”. Ingla ha recordat que “Sant Cugat ja fa molt de temps que té problemes amb el preu de l’habitatge” i ha afegit que ERC ha fet de l’habitatge “una prioritat transversal de govern”.

En la mateixa línia, el regidor d’Habitatge, Francesc Duch, ha detallat la feina feta els darrers anys i ha exposat els tres eixos que han guiat les polítiques actuals: “El primer és la construcció de nou habitatge públic, amb projectes com el futur barri de Ca n'Ametller, que ha de ser una peça clau per afrontar el dèficit estructural d’habitatge assequible”.

Més info: Sant Cugat comença a dibuixar el nou barri de Ca n'Ametller

El segon eix ha passat per aprofitar el parc existent: “Sant Cugat té zones de baixa densitat amb habitatges bifamiliars que es podrien dividir per crear més oferta sense necessitat de construir més sòl”. Finalment, Duch ha subratllat la importància de “regular el mercat de l’habitatge”, destacant mesures com “la limitació dels pisos d’ús turístic” i la necessitat que “la Generalitat i l’Estat reforcin les eines locals per controlar els preus”.

Per la seva banda, la regidora de Drets Socials, Gemma Aristoy, ha aportat la mirada social, recordant que “segons el Baròmetre Inclusiu, el 50% dels santcugatencs tenen dificultats per pagar l’habitatge”. Aristoy ha remarcat la necessitat de pensar també en la gent gran, "una part de la població que s'incrementarà amb el pas dels anys", ja que “la majoria no vol anar a una residència, sinó quedar-se a casa el màxim de temps possible”. En aquest sentit, ha explicat que Serveis Socials ha incorporat nous serveis d’atenció domiciliària i projectes per combatre l’aïllament, com el programa Àpats en companyia, que es posarà en marxa pròximament.

Per la seva banda, la regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran, Esther Madrona, ha afirmat que l’objectiu d’aquí al 2035 és “donar servei a les persones de totes les edats” i ha defensat que “volem també que els joves es puguin quedar a viure aquí amb la construcció de més habitatge públic”.

Viure en comunitat i connectar el territori

El segon bloc de l’acte ha abordat la cohesió i la connexió de la ciutat. L’exconseller de Territori, Juli Fernàndez, ha destacat “l’excepcionalitat del sistema ferroviari de Sant Cugat” i ha valorat que “els trens passen més sovint que els metros de Barcelona en hora punta”. Ha explicat que aquesta bona connexió “no és fruit de la casualitat, sinó de decisions polítiques que van apostar per un model de transport públic fort”.

Fernández ha afegit que “el transport públic per carretera, en format de bus ràpid, ha de ser un bon vehicle per connectar Sant Cugat amb les ciutats de l’entorn on ara és difícil arribar a treballar amb transport públic”. Ha subratllat també que “cal continuar apostant per un sistema ferroviari eficient que connecti el Vallès amb el Baix Llobregat”, i ha destacat que “Sant Cugat ha de ser el punt d’inici d’aquest nou model de mobilitat metropolitana”.

Pel que fa a Valldoreix, el vocal de l’EMD, Ramon Segura, ha centrat la seva intervenció en el futur de la vila: “A Valldoreix tenim terrenys com els de Mas Fuster que s’han de desenvolupar i volem que el màxim nombre de fills del poble s’hi pugui quedar a viure”. També ha assegurat que calen millores en equipaments i cultura: “Necessitem una nova centralitat amb centre cívic i biblioteca, i posar el nivell de serveis culturals al mateix nivell que Sant Cugat”.

Més info: Valldoreix comença a dibuixar el futur de Mas Fuster

Cultura, esport i cohesió

Madrona ha subratllat el paper clau de la cultura: “La cultura ens identifica, ens connecta i ens arrela. Ha arribat el moment que siguin les entitats culturals les que marquin l’agenda de la ciutat”. Ha defensat una aposta per la “gestió comunitària dels equipaments municipals” i ha reivindicat que “l’administració ha d’estar al servei de les entitats, no al revés”.

Picornell ha recollit aquesta idea afirmant que “la feina que fan les entitats és impagable i no es pot ofegar amb burocràcia”. També ha assenyalat la necessitat de “multiplicar els ponts entre sectors associatius”, especialment entre cultura i esport, perquè “el que fa gran Sant Cugat és la seva xarxa viva d’entitats”.

En l’àmbit esportiu, Fernando Cortizo, vicepresident del Club Muntanyenc, ha destacat que “Sant Cugat és una ciutat d’esport, amb 30.000 persones vinculades a entitats esportives”, però ha advertit que “el sector no està satisfet amb la gestió municipal actual”. Ha reclamat “un pla de xoc per millorar el manteniment dels equipaments i cobrir les necessitats del teixit esportiu”.

Finalment, Gemma Aristoy ha insistit que “Sant Cugat és la ciutat més desigual del país segons el Baròmetre Inclusiu” i ha defensat la implantació de la tarifa social com a eina per garantir que “tothom pagui segons el que pot i ningú quedi exclòs dels serveis públics o de la vida comunitària”.

Un lloc per viure i fer vida

En la cloenda, Picornell ha justificat el pacte entre ERC i Junts per Sant Cugat com “una mostra que la política ha de servir per entendre’s i arribar a acords”. Segons el portaveu republicà, “calia garantir que les polítiques impulsades en els últims quatre anys tinguessin continuïtat”.

Picornell ha clos l’acte amb una mirada optimista: “El futur té més certeses que incerteses. Hem de saber cap a on anem i continuar treballant perquè Sant Cugat sigui un lloc per viure i fer-hi vida”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.