Piqué (La Floresta): "L'Ajuntament de Sant Cugat és molt centralista i jacobí"

Ramon Piqué va arribar a La Floresta fa uns vint anys i des de llavors s'ha implicat en moviments socials, veïnals i polítics per millorar el barri des del carrer i des de les institucions. Va ser regidor de la CUP a l'Ajuntament de Sant Cugat i president del Consell de Barri de La Floresta entre 2015 i 2017, quan va deixar els càrrecs. El 2019 també va deixar la CUP. Entre els motius, hi havia la visió de la institució i el partit vers La Floresta.

Va ser llavors quan un grup de veïns va començar a mobilitzar-se i es va crear la Plataforma +Autogovern per a La Floresta, per tal d'aconseguir més capacitat de decidir entre el veïnat sobre temes que afecten el poble. A partir del 2019 es va crear una comissió amb l'Ajuntament de Sant Cugat per explorar vies per augmentar la capacitat de decisió a La Floresta, que la plataforma va acabar abandonant, ja que va considerar que les expectatives no s'han complert. 

Més info: El Consell de Poble de La Floresta, lluny de ser una realitat

En un article al TOT, Ramon Piqué es mostrava contundent: "Cap dels partits polítics de Sant Cugat ha estat a l'altura del que s'esperava d'ells

Com comença el moviment i la plataforma per guanyar més autonomia a La Floresta?

El 2015, per primera vegada s'escull un president del Consell de Barri que no és regidor del govern. S'agafa un regidor del barri i del partit més votat. Això implica un canvi, li donem la volta a molts temes de funcionament i avancem en termes de participació. Però ens trobem els límits normatius, on la capacitat de decidir és molt limitada. Els Consells de Barri estan concebuts com a espais de consulta. Però es fan avenços, com amb els diners de lliure disposició, que els obrim a tots els veïns amb una expressió de democràcia directa. I la gent va respondre, tenia ganes de participar. Però els límits es comencen a notar i ja veiem que el futur de la participació a La Floresta havia de passar per modificar-los. 

Ramon Piqué: "Deu haver-hi un calaix a l'Ajuntament per La Floresta on tot desapareix"

Quins van ser els canvis que vau introduir al Consell de Barri a partir de 2015?

Tradicionalment, si t'acostaves al Consell de Barri de La Floresta, hi havia una comissió d'urbanisme i seguretat, com si aquests fossin els únics punts que es podien tractar. Nosaltres creem comissions de medi ambient, d'educació, de drets socials, feminista, d'habitatge... Són espais on participa la gent i s'arriba a propostes i consensos concrets a nivell de barri. Per exemple, en habitatge s'identifiquen diversos espais per fer habitatge de protecció oficial. O la gestió dels equipaments com el Casino o el Centre Social, que es va demanar que els veïns poguessin participar-hi.

On quedaven totes aquestes propostes?

En un calaix. Deu haver-hi un calaix a l'Ajuntament per La Floresta on tot desapareix. I s'evidenciava que aquest Ajuntament, i malauradament crec que no ha canviat massa o s'ha accentuat, funciona com un regne de taifes. Entre departaments sembla que no hi hagi comunicació i dificulta la interlocució pels barris.

I es comença a gestar la plataforma per demanar més autogovern.

No estàvem demanant la independència, però creiem que hem de poder decidir més sobre temes que afecten La Floresta. Vam voler explorar quines vies hi havia entre una EMD i el Consell de Barri per inspirar-nos i vam organitzar debats. Un segon debat va ser amb els partits polítics, mesos abans de les eleccions de 2019. Tots van evidenciar, amb matisos, que els Consells de Barri no funcionaven i eren màquines de generació de frustració. Són eines que poden ajudar a rebaixar la tensió. Quan crees consensos amb els barris, els problemes es redueixen. S'ha vist per exemple amb el Ragull Centre, que no hi havia hagut un treball previ. I a La Floresta hi ha un univers que té ganes de construir plegats, és un tresor i no sempre passa. En aquells debats van sorgir propostes interessants, com un conveni entre el Consell de Barri i l'Ajuntament perquè des de La Floresta es poguessin tenir algunes atribucions o competències. La falta de poder de decisió és el que genera frustració.

Ramon Piqué: "La Floresta s'ha anat fent a pedaços i és un barri que sempre s'ha fet a si mateix"

Per què creu que a La Floresta hi ha aquest massa de població que té més implicació i voluntat de participació?

Segurament un dels elements són les mancances que detectem com a comunitat. Per exemple, els problemes de mobilitat o habitatge els pateix molta gent. A més, La Floresta s'ha anat fent a pedaços i és un barri que sempre s'ha fet a si mateix. Tot s'ha lluitat molt i és una cultura que queda impregnada. I també hi ha elements que et permeten fer més xarxa, amb uns centres molt determinats que fan que no sigui un barri dormitori.

Com acaben els debats amb els partits?

Nosaltres preteníem fer camí conjuntament amb l'Ajuntament per explorar alguna via per incrementar l'autogovern a La Floresta i tenir més capacitat de decidir. La idea era que sorgís una comissió mixta per treballar-ho. El que és interessant és que hi ha un canvi de govern i s'obren expectatives interessants. Els tres nous partits del govern s'havien pronunciat en aquesta línia i es crea la comissió mixta entre La Floresta i l'Ajuntament. Sabíem que era un tema lent.

I van començar les trobades.

Es fa una primera trobada més política i es programen set noves reunions més sectorials, també per abordar el funcionament del Consell de Barri i si calia fer canvis en la normativa i els reglaments de participació. Per exemple, la possibilitat d'escollir el president del Consell de manera directa pels veïns. Més endavant es parla d'equipaments i la gestió dels espais de manera conjunta entre els veïns i l'Ajuntament. Era una proposta que es podia fer de manera ràpida i ens diuen que tenien una idea. I mai més en vam saber res. L'Olimpyc fa més de 30 anys que funciona al barri, és una entitat molt important pels joves en un barri on és fàcil anar cap a altres bandes. Fa un gran paper d'integració i cura social. I no tenen claus del pavelló. No s'entén. Ja hi havia signes que la cosa no seria més fàcil.

Ramon Piqué: "Quan el president és de fora del barri, fa més la funció de delegat de l'Ajuntament i no funciona"

Quines conclusions s'acaben treient?

A l'última trobada elaborem un document amb la proposta definitiva, on proposem la creació del Consell del Poble, l'elecció directa del president amb sufragi universal, que hi hagi tècnics assignats al Consell... La voluntat era legitimar el Consell. Per exemple, quan el president és de fora del barri, fa més la funció de delegat de l'Ajuntament i no funciona. I tot plegat havia d'anar acompanyat d'un conveni o un acord d'atribucions o competències que es poguessin gestionar des de La Floresta.

Quina resposta esperàveu?

L'ideal hauria estat que a partir d'aquesta proposta, l'Ajuntament mirés què s'havia de modificar dels reglaments de participació per posar-ho a la pràctica i estudiar-ne la viabilitat.

I què va passar?

La sorpresa és quan el regidor de Participació ens informa que s'obre una comissió per estudiar només la modificació del reglament del Consell de Barri. Ens diuen que recull moltes de les nostres aportacions, però no ho veiem ni de bon tros. Els vam traslladar que no hi estàvem d'acord. Vam fer vuit reunions, amb la participació de 25 persones i tota aquesta quantitat d'hores de feina només servia per modificar el reglament del Consell de Barri? No hi havia res del que proposàvem. Era una qüestió de voluntat

Per què s'ha arribat a aquest punt?

Ells tenien necessitat de modificar el reglament del Consell de Barri i en algun moment van pensar que la solució seria només aquesta. Però em costa d'entendre. Si no ho volien fer, no calia fer tot aquest treball. Això ho ha liderat la regidoria de Participació (CUP) i no sé el paper que han tingut els altres partits del govern. Potser es pensaven que ens conformaríem.

Amb anteriors governs ja hi havia relacions complicades entre el Consell i l'Ajuntament. Quina reflexió et genera el paper de l'Ajuntament vers La Floresta més enllà del color del govern?

Jo crec que és un Ajuntament molt centralista i jacobí. I és un fet que està molt inculcat a la mentalitat i al funcionament del Consistori i de tots els partits, de la CUP al PP. Quan es parla de Sant Cugat, es parla del centre. Aquesta manera de veure els barris perifèrics posa damunt la taula que no hi ha malícia o maldat, sinó que hi ha una inèrcia de fa temps que és molt difícil de modificar. És una de les raons per les quals vam posar en marxa la Plataforma + Autogovern. No podíem estar contínuament discutint sobre la Floresta i volíem explorar una via per tenir més capacitat de decidir.

Ramon Piqué: "Deixo la CUP i el motiu té a veure amb com es gestiona el tema de La Floresta"

Aquest és un dels motius que el va portar a deixar la regidoria i la CUP?

Hi havia altres motius també. En un moment donat vaig plegar de regidor, però continuava fent feina al barri. Posteriorment, a principis d'aquest mandat, també deixo la CUP i el motiu té a veure amb com es gestiona el tema de La Floresta. El valor d'una comunitat dinàmica és incalculable si l'administració l'agafa de la mà. On acaba l'administració i on comença el poble? Seria un error pensar que hi ha una barrera, ha d'haver-hi capil·laritat i transvasament. I els Consells de Barri són molt interessants, són les eines que estan més a prop dels ciutadans. Però ara mateix, des de l'administració miren els Consells de Barri amb més por.

Tot i detectar un centralisme històric a l'Ajuntament, esperava una millora amb el canvi de govern?

N'esperàvem més. L'expectativa que es va crear amb el nou govern va ser molt alta. Veníem d'una experiència interessant al Consell de Barri de La Floresta, amb un dels partits que ara està al govern (CUP) gestionant la presidència. El llistó estava alt i semblava que podíem fer camí plegats. I no parlàvem de la revolució ni de confrontació. Però molt aviat va haver-hi signes que no estarien a l'altura del que s'esperava. Per exemple, totes les propostes d'habitatges que s'havien treballat, van desaparèixer de cop. El grau de frustració va en creixement.

Com que els Consells de Barri no tenen gaire poder de decisió, s'han acabat convertint en un espai de queixa personal?

És possible. El 2015 vam intentar trencar aquesta dinàmica i va sortir prou bé. Teníem el concepte d'ocupar el Consell de Barri com a veïns per treballar amb l'administració. Però si el que es treballa al Consell no es vehicula i no hi ha capacitat de decidir, són màquines de desgastar a la gent. I tornar a l'època de la queixa, la confrontació i, pitjor encara, amb dinàmiques clientelars que no ajuden. Hi ha d'haver compromisos col·lectius per millorar el que afecta tothom. S'han de crear espais de connexió entre el poble i l'administració.

Ramon Piqué: "La Floresta serà el que els veïns vulguin"

Quin full de ruta us marqueu ara?

Nosaltres hem fet un esforç per documentar tota la feina feta. Si algú té ganes de continuar treballant per tenir més autogovern, hi ha un treball previ i no caldrà començar de zero. Ara es tanca un cicle, estem cansats.

Què us porta a seguir tot i aquesta decepció?

Intento ser positiu i hi ha hagut moments de tot. No esperàvem grans resultats, però tampoc esperàvem que es diluís d'aquesta manera tan trista i barroera. Ens va deixar bastant decebuts. Nosaltres, els que vam estar treballant al Consell de Barri des de 2015 i vam proposar més autogovern, teníem el compromís de fer tot el procés i tancar-ho. I hem arribat on hem pogut, tanquem un cicle i deixem tota la feina feta. La gent està molt cremada.

Quin missatge enviaria als futurs governs de Sant Cugat i als partits polítics santcugatencs?

Que no tinguin por a la participació. Participar és construir. Potser és més feina, però surts guanyant i l'exemple és Ragull Centre. Han d'intentar vèncer la por a la participació. Són paraules que tothom les compraria, però alhora de la veritat... Qui ara porta la participació a l'Ajuntament (CUP), des d'un punt de vista teòric era perfecte per avançar...

Com veu el futur de La Floresta?

Sempre he pensat que La Floresta serà el que els veïns vulguin. Si els florestans no posen més energia en aquest àmbit, no serà perquè deixin de treballar altres aspectes comunals. En aquest trajecte hem perdut gent, perquè han vist una regressió participativa després de l'experiència del 2015. Ens va demostrar que existia la possibilitat de tenir més participació. I la sortida era tenir més capacitat de decidir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.