Soler (PSC): "No descarto un pacte amb Junts per Sant Cugat"

Entrevista amb el candidat del PSC a l'alcaldia de Sant Cugat, Pere Soler

Pere Soler es presenta per segona vegada com a candidat del PSC a l’alcaldia de Sant Cugat del Vallès en les eleccions municipals del 26 de maig. En les eleccions municipals de 2015, va ser la sisena força més votada a la ciutat, amb 2.366 vots (6.47% del total) i un regidor. És regidor socialista a l’Ajuntament de Sant Cugat des de 2011 i és el primer secretari del partit al municipi.

Més info: VÍDEO: Pere Soler (PSC), a examen

Quin és l'objectiu del PSC en aquestes eleccions?

L'objectiu és tornar a ser una força decisiva en la governabilitat de la ciutat. Esperem créixer i intentarem poder influir al màxim en el pròxim govern. Creiem que hi hauria d'haver un canvi a la ciutat. Les passades eleccions municipals vam tocar terra i des de llavors hem anat pujant en totes les eleccions, però els resultats assolits en les eleccions generals seran molt difícils d'aconseguir.

Parla d'un canvi a la ciutat, però el PSC va fer un pacte de govern amb Convergència en aquest mandat. Què ha canviat?

"No descarto un pacte amb Junts per Sant Cugat"

Han canviat les actituds. Quan el PSC i Convergència es posen d'acord per governar, nosaltres ho fem per responsabilitat però per implementar mesures del nostre programa electoral. Es podia fer un suport des de fora, com va fer ERC, o des de dins, com nosaltres vam decidir. Ho fas amb la confiança que ho fas pel bé de la ciutat i perquè hi ha sinergia de treball amb el govern d'aleshores. Els rols al govern ja no són els mateixos i hi ha incompliments en els acords, com també li va passar a ERC amb els pressupostos. Ens va costar fer la famosa sociovergència i ara ens tornaria a costar molt, amb la sinergia que ha agafat el PDeCAT. Hi ha hagut una transformació, amb un equip de govern que s'ha afeblit molt amb la marxa de Damià Calvet i Mercè Conesa. El govern no ha estat capaç d'arribar a consensos, no he rebut ni una sola de l'alcaldessa per tancar acords puntuals.

Descartat Junts per Sant Cugat, amb qui pactarien?

Jo no descarto Junts per Sant Cugat, s'han de veure els resultats. Ens costaria, però si hi ha un programa electoral i un respecte pel seu compliment, en podrem parlar.

I un govern d'esquerres amb CUP-PC, ERC-MES i Sant Cugat en Comú?

Primer els resultats i veure com queden les forces. Quan arribem a acords, ho fem per conviccions i per un programa, no per colors polítics. Hem de veure a què ens comprometem conjuntament. No descartem res, volem parlar amb tothom, menys amb algunes forces que s'autoexclouen, com PP, VOX o fins i tot Ciutadans. Les forces d'esquerra que comentes, a l'inici del mandat, van intentar que el PSC fes una política de submissió i vam demostrar que caminem sols i posem els interessos de la ciutat per davant. Volem mantenir aquesta autonomia. El PSC té quaranta anys d'història i no ens somatrem.

Un dels eixos de la vostra campanya és l'ocupació. Sant Cugat ja és de les ciutats amb menys atur. Què es pot fer?

Quan vam tenir la responsabilitat de govern en ocupació, amb els mateixos recursos, vam obtenir molts millors resultats. Hi ha moltes eines que l'Ajuntament podria posar a disposició dels aturats, vam implementar el salari de referència i vam potenciar la borsa de treball com a referent tant per les persones que busquen feina com per les empreses que busquen personal. Hi ha un atur estructural que s'hauria de derivar a Serveis Socials. No s'està potenciant prou el suport de contractació a les empreses, que acaben consolidant els llocs de feina. És un atur molt baix, però tenim un Ajuntament fortament preparat per conèixer cadascuna de les persones que estan aturades i fer un pla de reinserció laboral per cadascuna d'elles.

"Ser d'esquerres no impedeix reconèixer la tasca que fan les empreses"

El president de Sant Cugat Empresarial, Joan Franquesa, va reclamar que el pròxim govern de Sant Cugat continuï estant al costat de les empreses. Què en pensa?

Totalment d'acord. Les empreses són el motor econòmic, hem d'afavorir que puguin contractar gent i les hem de cuidar. Possiblement hi ha poc reconeixement a les empreses i ser d'esquerres no impedeix reconèixer la tasca que fan en el nostre territori. Una altra cosa són el nivell de subvencions o facilitats, tots hem de ser iguals davant la llei, i no poden haver-hi favoritismes. Però tampoc una política excessivament recaptatòria.

 

Ha parlat del salari de referència. Què es pot fer des d'un Ajuntament?

Hi ha dos aspectes molt importants: el salari mínim de referència que necessita qualsevol santcugatenc per viure a la ciutat i l'escletxa salarial entre homes i dones. Des de l'Ajuntament es poden impulsar polítiques en contractació del personal propi i subcontractació dels serveis municipals. I incentius fiscals si tenim la garantia que empreses del municipi compleixin amb aquesta responsabilitat social. Si l'administració no és la primera que dona exemple, el mercat no ho veurà. Tampoc publicitaríem anuncis d'empreses que busquin personal que no compleixin el salari de referència o tinguin escletxa salarial.

"Les llicències de construcció han de ser més àgils"

Què proposen en habitatge?

Hem de fer una aposta per l'habitatge. El plantejament de Promusa 2030 està bé, tot i que arriba tard. Tenim pastilles al municipi en què es podria fer habitatge de protecció. Hem de començar a assumir també una mirada global a l'Àrea Metropolitana, ens ho hem de creure. No podem estar mirant-nos al melic.

I a curt termini, què es pot fer per facilitar l'accés a l'habitatge?

A curt termini és molt difícil, però s'han d'implementar mesures per ajudar famílies vulnerables i que ho estan passant malament i que, per exemple, estan a punt de ser desnonades. I s'han d'aplicar polítiques agressives d'edificació. La morfologia de determinats barris està molt bé, però tenim un problema a resoldre, el dèficit d'habitatges. No podem estar expulsant joves i gent gran. L'única manera d'influenciar en el preu de lloguer seria construir entre 5 i 10.000 habitatges, però hi ha altres polítiques.

Què en pensa de la mesura que vol reclamar als promotors que dediquin el 30% de les noves construccions a habitatges protegits?

Ens sembla bé, però dubtem del seu recorregut perquè les grans immobiliàries i fons voltors tenen molta força i molts juristes. La normativa estarà bastants anys als tribunals. Actualment ja hi ha promotors privats que estarien disposats a arribar a aquest 30%, però amb més agilitat constructiva. Creiem que les llicències de construcció han de ser més àgils.

"No ens hem amagat mai de la seguretat"

Els partits d'esquerra heu infravalorat la problemàtica amb la seguretat?

Nosaltres no ens hem amagat mai de la seguretat i hem fet propostes, com els agents cívics. La Policia Local és dels serveis més importants i la manca d'efectius fa que no es pugui cobrir tot el territori i empitjori la percepció de seguretat dels veïns. Si mirem poblacions del voltant, podem pensar que som una ciutat segura, però hem de mirar què percep la ciutadania. Apostem per multiplicar per dos el nombre de policies en els pròxims deu anys. Creiem en un model policial de proximitat. Ens agradaria que la Policia Local es pogués descentralitzar i tingués una oficina a Mira-sol, Valldoreix i La Floresta-Les Planes. Tot això s'ha de fer amb pressupost i hem de dir que s'incrementen els diners en seguretat.

I d'on es treuen els diners?

D'altres qüestions. S'ha de desgranar el pressupost i veure d'on es pot retallar. Per exemple, si reduïm la desocupació, molts ajuts que es donen de serveis socials baixaran.

Què s'ha de fer amb Torre Negra?

La realitat és que uns propietaris se senten discriminats i hi ha un govern enrocat, que en qüestions d'urbanisme va donant puntades endavant. Però quan hi ha un interès, com a la parcel·la del carrer de Pahissa, tot s'agilitza. El diàleg no s'ha de perdre mai i s'ha de preveure quines són les possibles solucions. El consens significa que ningú surt guanyant.

 

Aprovaríeu la proposta dels propietaris de construir a la rambla de Can Bell o al passeig de Calado, on ja hi ha algunes edificacions.

Coneixent com actua el patronat de Collserola, seria bastant impensable en aquests moments. En els darrers quinze anys s'ha anat tirant el problema endavant. Torre Negra s'hauria pogut resoldre amb el pacte de creixement de l'any 2000, que vam signar també els socialistes, dels nous barris de Can Mates i Volpelleres.

"No es pot vianantitzar un carrer i no preveure la circulació"

La contaminació és una de les principals problemàtiques en ciutats d'arreu del món. S'han de treure cotxes del centre de Sant Cugat?

El que no es pot fer és vianantitzar un carrer i no preveure la circulació. Si anem expulsant els cotxes del centre, però no preveiem què farem amb aquells cotxes, és una mala política. Els aparcaments dissuasoris als afores són una bona proposta, però falten línies d'autobusos directes. Un altre tema la permeabilitat al centre. Si s'hagués fet la ronda sud, per evitar que els cotxes no passessin pel centre... Les úniques anelles que funcionen són les interiors i aquestes haurien de ser exclusives per veïns, gent que vol aparcar... Ens agradi o no, Sant Cugat està molt connectada en els seus barris a través del cotxe, perquè el transport públic no funciona més enllà dels ferrocarrils. També apostàvem per fer una gran parada d'autobusos a l'estació de Coll Favà i connectar el ferrocarril amb la Renfe. I fer-hi una estació central del Vallès a l'aeroport de Barcelona, podria ser una aposta d'amplitud de territori.

Què en pensa de la connexió per vianants i ciclistes entre Rubí i Sant Cugat que tanta polèmica genera? Entre Sant Cugat i Cerdanyola fa anys que existeix i funciona.

La via entre Sant Cugat i Cerdanyola la va fer el tripartit i és de les millors vies connectades entres dues ciutats del país. Hauríem fet el mateix model cap a Rubí.

L'espai segurament no ho permet.

Com a mínim de la zona del centre comercial cap a Rubí. Fa anys que està molt malament i que els veïns hagin de passar per sota el túnel, sense espai és lamentable. I tota la zona del Leonardo Da Vinci hauria de tenir una vorera àmplia, senyalitzacions...

"Tiraria endavant el projecte de l'hipòdrom"

I a l'hipòdrom?

Es va proposar unir les tres rotondes que funcionessin com una de sola i a nosaltres ens va semblar bé. Però a vegades la gent s'escandalitza i costa acostumar la ciutadania. El govern s'ho està repensant, però jo tiraria endavant el projecte. Es donaria importància al vianant i a la bicicleta.

La factura de l'IBI d'aquest any serà més alta per la nova taxa metropolitana, com a conseqüència de l'entrada a la tarifa plana del transport metropolità. Què n'opina?

L'IBI no s'augmenta, es crea un impost nou, la taxa metropolitana. La taxa no és només pel transport, sinó per donar cobertura a tots els serveis de l'Àrea Metropolitana. Sant Cugat va entrar a l'AMB el 2011 i la taxa mai s'havia cobrat. Fins ara hem estat poc solidaris amb el transport metropolità, perquè la resta de municipis ja la pagaven. Fins que no arribi el primer rebut no sabrem el càlcul real. Si en una família hi ha usuaris de transport públic, li sortirà molt més econòmic. En fem una valoració positiva nosaltres.

Però no hi ha millores per anar a Terrassa, per exemple, on tenim l'hospital de referència.

No pot ser que tinguem un sobrecost en alguns serveis, com els sanitaris. Tampoc han entrat en la tarifa plana la targeta rosa o dels pensionistes. Aquests col·lectius també se n'han de poder beneficiar, són temes a resoldre. Quan tinguem la implantació de la T-Mobilitat, gran incompliment del govern convergent a la Generalitat, es resoldrà.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem