Els dormitoris d’abans

Fins fa poques dècades, la majoria dels dormitoris, a part d’algunes cases pairals que tenien molt d’espai, eren ubicats a les parts més fosques dels habitacles, ja que hi havia el costum que els llocs on entrava més claror, per un finestral o bé un balcó, eren dedicats al menjador o a la sala.

Antigament, a moltes cases, abans d’arribar al dormitori hi havia una sala amb un envà que la separava. Les dues peces de l’estança, malgrat l’envà, eren la mateixa i quedaven unides per una portalada que les comunicava. A la sala o saleta, normalment hi havia un tocadoret, l’aigua i el recipient per rentar-s’hi i, si la casa era benestant, alguna tauleta, butaca o cadira, sempre presidida per un gran mirall.

A les cases més humils només hi havia una habitació amb una calaixera amb una peça de marbre blanc i un mirall a sobre, o bé una capella de vidre. El llit gairebé sempre era presidit per un sant Crist. Els mobles variaven segons l’espai i el poder econòmic de cada família.

Si el dormitori era de matrimoni, a part del llit gran, hi havia una tauleta de nit a cada costat amb algun llum. No hi faltava mai el despertador o alguna fotografia. Si l’habitació s’ho permetia, també hi havia un armari rober.