Josep Grau-Garriga

Una llarga carrera artística
Grau-Garriga, fill de pagesos, ha dedicat la major part de la seva vida a la seva formació artística. Va estudiar a la Llotja i a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona quan la pintura ja formava part de la seva vida. Tot i ser pintor de formació, també va treballar en els àmbits de l’escultura, el vitrall i el tapís.

Els anys 50, punt d’inflexió
A partir de la dècada dels 50, Grau-Garriga va començar a viatjar arreu d’Espanya i del món, per la qual cosa va ampliar el seu bagatge artístic i va anar incorporant, mica en mica, noves tècniques i mètodes a les seves creacions.

L’impulsor de l’Escola Catalana del Tapís (Ara, Museu de la Casa Aymat)
Grau-Garriga va optar per convertir el tèxtil -un art considerat menor- en major. Va fer que les creacions tèxtils de la Casa Aymat prenguessin valor d’obres d’art amb forma de tapís.

El renovador de l’art del tapís
Grau-Garriga va revolucionar el món del tapís i per això va aplicar a aquest art diverses tècniques i innovacions portades del país veí. El tapís va prendre més volum, per acabar sent més tridimensional? i no figuratiu, tal com era anteriorment. Per això, arreu del món, G-G se'l considera el ''pare del tapís per haver creat un llenguatge nou en aquest art.

Algunes exposicions i treballs a Sant Cugat
L ‘any 1954 va iniciar els frescos de l’ermita de Sant Cugat Sant Crsit de Llaceres, que es van ingaurar dos anys més tard, el 1956. Va ser l’any 1957, sota la direcció de Miquel Samaranch, quan va començar les seves tasques de col·laboració amb la Casa Aymat, per tal d’impulsar el moviment de l’Escola Catalana del Tapís. Al 1964 va fer la seva primera exposció individual i es va començar a desvincular de la seva activitat a la Casa Aymat, fent de professor a l’Escola de disseny Tèxtil.

Un santcugatenc amb ressò internacional
Quan la Guerra Civil Espanyola es va acabar, Grau-Garriga va decidir marxar a França, ja que les condicions al país no eren les idònies per desenvolupar una carrera artística. França era considerat el país de la llibertat, on poder-se expressar lliurement. Des del 1985 viu a St. Mathurin, un poble d’Anjou, amb la seva dona i les seves dues filles petites. És allà on se centren la seva majoria d’obres i projectes artístics. Tot i això, Grau-Garriga ha exposat arreu del món, des de Nova York fins a Sant Cugat, la seva ciutat natal.