Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Més val pensar que ens en sortirem, que de la crisi n’acabarem reforçats, que ja es veu la llum al final del túnel; això és pensament positiu. Però, caram!, què difícil és poder pensar així quan el que tens al davant es diu incertesa. I així estem a RTVE, incerts. I en canvi, som conscients de ser el primer i més important grup del sector audiovisual; RTVE té un prestigi i dur molt de temps fent l’exercici d’apretar-se el cinturó per poder sanejar els seus comptes.
Hem aconseguit consolidar una marca, fer una televisió de qualitat, de servei públic i apte per a tothom. Ens hem modernitzat tecnològicament i hem estat pioners en la posada en marxa de la televisió en alta definició. Les xifres, no econòmiques, son espectacularment bones. RTVE ha tancat l’any 2011 sent líders d’audiència i amb un creixement rècord a Internet, amb una xifra histórica de 14 milions d’usuaris únics de rtve.es, una dada sense precedents per un web audiovisual.
Malgrat tot, el passat 30 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar rebaixar en 200 milions l’assignació pressupostària del grup i, a pesar dels rumors, no se sap, encara, com repercutirà aquesta retallada. S’ha parlat d’una possible entrada de patrocinis publicitaris que compensarien en part, aquest ajustament, però les televisions privades hi estan radicalment en contra. D’altres veus apunten a models de finançament de la majoria de televisions europees a través del canon que paguen els telespectadors. Al Regne Unit, per exemple, la BBC es financia en un 80% a través d’un canon que els ciutadans britànics paguen i que els hi suposa uns 180 Euros a l’any. Les emissores públiques alemanyes ARD i ZDF es financien, també, a través d’un canon i tenen establert per llei un promig anual de 20 minuts diaris de publicitat. Els ciutadans paguen uns 200 Euros l’any. A França, des del 2008 que es va suprimir del tot la publicitat de les 5 cadenes públiques i la reducció d’ingressos ha suposat perdre uns 400 milions d’euros i es compensa mitjançant una subvenció de 450 milions i una tassa del 0’9% sobre la xifra de negoci dels operadors de telefonia mòbil i Internet i la cessió de les cadenes privades d’un 3% dels seus ingressos publicitaris. I a més a més, cada família francesa paga uns 120 Euros l’any.
La pregunta és si aquí estaríem disposats a pagar un canon, si ja paguem, encara que sigui de forma indirecte, les televisions públiques? Les cadenes autonòmiques tenen un cost net de 168 euros per llar i any davant dels 68 euros que costa RTVE.
A veure si l’any 2012 és, i per portar-li la contrària a Murphy, molt millor que el passat i almenys ens serveix per convertir la incertesa en bones solucions.
Hem aconseguit consolidar una marca, fer una televisió de qualitat, de servei públic i apte per a tothom. Ens hem modernitzat tecnològicament i hem estat pioners en la posada en marxa de la televisió en alta definició. Les xifres, no econòmiques, son espectacularment bones. RTVE ha tancat l’any 2011 sent líders d’audiència i amb un creixement rècord a Internet, amb una xifra histórica de 14 milions d’usuaris únics de rtve.es, una dada sense precedents per un web audiovisual.
Malgrat tot, el passat 30 de desembre, el Consell de Ministres va aprovar rebaixar en 200 milions l’assignació pressupostària del grup i, a pesar dels rumors, no se sap, encara, com repercutirà aquesta retallada. S’ha parlat d’una possible entrada de patrocinis publicitaris que compensarien en part, aquest ajustament, però les televisions privades hi estan radicalment en contra. D’altres veus apunten a models de finançament de la majoria de televisions europees a través del canon que paguen els telespectadors. Al Regne Unit, per exemple, la BBC es financia en un 80% a través d’un canon que els ciutadans britànics paguen i que els hi suposa uns 180 Euros a l’any. Les emissores públiques alemanyes ARD i ZDF es financien, també, a través d’un canon i tenen establert per llei un promig anual de 20 minuts diaris de publicitat. Els ciutadans paguen uns 200 Euros l’any. A França, des del 2008 que es va suprimir del tot la publicitat de les 5 cadenes públiques i la reducció d’ingressos ha suposat perdre uns 400 milions d’euros i es compensa mitjançant una subvenció de 450 milions i una tassa del 0’9% sobre la xifra de negoci dels operadors de telefonia mòbil i Internet i la cessió de les cadenes privades d’un 3% dels seus ingressos publicitaris. I a més a més, cada família francesa paga uns 120 Euros l’any.
La pregunta és si aquí estaríem disposats a pagar un canon, si ja paguem, encara que sigui de forma indirecte, les televisions públiques? Les cadenes autonòmiques tenen un cost net de 168 euros per llar i any davant dels 68 euros que costa RTVE.
A veure si l’any 2012 és, i per portar-li la contrària a Murphy, molt millor que el passat i almenys ens serveix per convertir la incertesa en bones solucions.