Adéu, Lobezno

Logan és el comiat d'un dels herois més carismàtics, d'entre aquells que han viatjat des del còmic fins a la pantalla gran. És el final d'una trilogia centrada en el famós superheroi, però també la darrera ocasió en la qual l'australià Hugh Jackman es posa a la pell de Lobezno, després de disset anys interpretant el memorable personatge dels X-Men. Wolverine naixia cinematogràficament l'any 2000 amb la pel·lícula que inicià la saga a la pantalla i, després de deu aparicions, arriba ara el seu comiat.

L'acció ens situa l'any 2029, a la frontera de Mèxic. Els X-Men gairebé han desaparegut i ens trobem a un Lobezno abatut, amb els seus poders en decadència i protegint a Charles Xavier. Un dia, una dona misteriosa apareix amb una missió per a ell: guiar fins a un lloc segur a una jove amb poders extraordinaris.

Dirigida per James Mangold (En la cuerda floja, El tren de las 3:10), qui també es va encarregar de l'anterior entrega del superheroi (Lobezno inmortal), Logan transpira un aconseguit to nostàlgic, de fi de viatge.

Transmet molt bé l'emoció que inspira la caiguda d'un superheroi memorable, que en altres temps gaudí de molt poder. Tot i que l'esperança està sembrada amb l'entrada de la nova i petita heroïna, el sentit tràgic queda ben plasmat, aconseguint una pel·lícula fosca, crua; un comiat solvent que desfila per territoris molt atípics per una pel·lícula de superherois. D'altra banda, entre les mancances, es pot trobar el desequilibri generat pel fet que la tensió dramàtica no aconsegueixi mantenir-se en un metratge excessivament llarg; i també algunes preguntes que queden sense resposta.