Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Suposeu que sou testimonis de les següents situacions:
Estació de Sant Cugat. Quarts de nou del matí
Línea Sabadell-Sant Cugat. Veniu de Sabadell a Sant Cugat, el vagó atapeït de marrecs, amb voluminoses motxilles, baixen a Sant Cugat, com vosaltres. Agafeu la mateixa escala: vosaltres per sortir i la mainada per canviar d’andana i agafar el tren per anar a la seva escola a Mira-sol. La situació que contempleu és la sortida a borbolls dels seus vagons, enfilant l’escala i baixant-la corrent, donant cops i empentes, sense cap mirament ni respecte.
Autobús Rubí, S.C., Cerdanyola. Quarts de tres de la tarda.
Aneu a Cerdanyola, l’autobús ple d'escolars del voltant del Centre Comercial i d’altres llocs. Tornen a casa, la majoria baixa a les parades de Rambla del Celler fins la rotonda d’inici de l’Avinguda de Cerdanyola, i alguns continuen cap a Cerdanyola. Patiu i sou testimonis de les escridassades i del poc respecte a les més mínimes normes de convivència i ciutadania. Marrecs mal educats, un seient pel “culet”, un altre per la motxilla i el tercer, per reposar el seus peuets ensabatats i empolsats. Voleu seure i demaneu que us deixen un lloc, espolseu el seien i heu de sentir com se’n mofen. Seuen a terra, entre seients, mengen entrepans, galetes i pipes, deixant les restes al mateix temps que criden i esvaloten.
Restaurant. Quarts de deu del vespre un dissabte.
Sopant amb la vostra parella, voltats de taules de pares i mares amb fills de pocs anys o marrecs adolescents, que s’aixequen de taula quan els hi plau, deambulant, corrent i jugant entre les taules. Fins dues vegades demaneu al cambrer que us canviï de taula, us posen al racó, i ni així. Veieu dos nens amb patinets, ho dieu al cambrer i us diu “l’altre dia fins amb bicicleta un hi va entrar”. Les mares de xerrameca entre elles, algún pare de tant en tant demana quietud. Marrecs mal educats i total indiferència dels pares.
Estació Sant Joan. Quarts de sis de la tarda.
Heu anat de visita a la Clínica Assepeyo. Voleu prendre un cafè i decidiu sortir i fer-lo al quiosc de l’estació i tranquil·lament fullejar el diari. No hi ha quasi ningú, quan de cop i volta una glopada de marrecs envaeixen tot l’espai, totes les taules, tots els seients... Motxilles aquí i allà, a terra, sobre les taules, cadires, asseguts a terra, menjant pipes, entrepans, llaminadures... tota mena de molestes d’actituds sense cap cura ni respecte per ningú. Tant se val de l’escola de “pagu” dels voltants on s’eduquen... la mateixa mala educació.
Què està passant? S’hauria de tenir present el Dret de la ciutadania a una ciutat i un entorn agradable i digne. I el seu Deure de respectar l’espai públic de tots i totes.
Gairebé la meitat dels nens del món viuen en zones urbanes. La ciutat és un espai que pertany a tots els seus habitants. Tothom té dret a trobar-hi les condicions idònies per a la seva realització social i personal. Alhora, tots tenim el deure de solidaritat i respecte d’aquest espai col·lectiu.
Estació de Sant Cugat. Quarts de nou del matí
Línea Sabadell-Sant Cugat. Veniu de Sabadell a Sant Cugat, el vagó atapeït de marrecs, amb voluminoses motxilles, baixen a Sant Cugat, com vosaltres. Agafeu la mateixa escala: vosaltres per sortir i la mainada per canviar d’andana i agafar el tren per anar a la seva escola a Mira-sol. La situació que contempleu és la sortida a borbolls dels seus vagons, enfilant l’escala i baixant-la corrent, donant cops i empentes, sense cap mirament ni respecte.
Autobús Rubí, S.C., Cerdanyola. Quarts de tres de la tarda.
Aneu a Cerdanyola, l’autobús ple d'escolars del voltant del Centre Comercial i d’altres llocs. Tornen a casa, la majoria baixa a les parades de Rambla del Celler fins la rotonda d’inici de l’Avinguda de Cerdanyola, i alguns continuen cap a Cerdanyola. Patiu i sou testimonis de les escridassades i del poc respecte a les més mínimes normes de convivència i ciutadania. Marrecs mal educats, un seient pel “culet”, un altre per la motxilla i el tercer, per reposar el seus peuets ensabatats i empolsats. Voleu seure i demaneu que us deixen un lloc, espolseu el seien i heu de sentir com se’n mofen. Seuen a terra, entre seients, mengen entrepans, galetes i pipes, deixant les restes al mateix temps que criden i esvaloten.
Restaurant. Quarts de deu del vespre un dissabte.
Sopant amb la vostra parella, voltats de taules de pares i mares amb fills de pocs anys o marrecs adolescents, que s’aixequen de taula quan els hi plau, deambulant, corrent i jugant entre les taules. Fins dues vegades demaneu al cambrer que us canviï de taula, us posen al racó, i ni així. Veieu dos nens amb patinets, ho dieu al cambrer i us diu “l’altre dia fins amb bicicleta un hi va entrar”. Les mares de xerrameca entre elles, algún pare de tant en tant demana quietud. Marrecs mal educats i total indiferència dels pares.
Estació Sant Joan. Quarts de sis de la tarda.
Heu anat de visita a la Clínica Assepeyo. Voleu prendre un cafè i decidiu sortir i fer-lo al quiosc de l’estació i tranquil·lament fullejar el diari. No hi ha quasi ningú, quan de cop i volta una glopada de marrecs envaeixen tot l’espai, totes les taules, tots els seients... Motxilles aquí i allà, a terra, sobre les taules, cadires, asseguts a terra, menjant pipes, entrepans, llaminadures... tota mena de molestes d’actituds sense cap cura ni respecte per ningú. Tant se val de l’escola de “pagu” dels voltants on s’eduquen... la mateixa mala educació.
Què està passant? S’hauria de tenir present el Dret de la ciutadania a una ciutat i un entorn agradable i digne. I el seu Deure de respectar l’espai públic de tots i totes.
Gairebé la meitat dels nens del món viuen en zones urbanes. La ciutat és un espai que pertany a tots els seus habitants. Tothom té dret a trobar-hi les condicions idònies per a la seva realització social i personal. Alhora, tots tenim el deure de solidaritat i respecte d’aquest espai col·lectiu.