A l’altre extrem, Víctor Hugo afirma: “A l’amor veritable la vellesa el fa encara més fort, la mort el consagra i l’eternitat el fa perdurar”. L’estil solemne d’aquesta definició de l’amor ens pot posar a la defensiva i desacreditar una veritat que sintonitza perfectament amb el poema bíblic “El càntic dels càntics”, que conclou: “L’amor és més fort que la mort”. Aquests pensaments ens recorden que la mort més que trencar el vincle de l’amor, el referma i que els enamorats avancen plens de llum i d’alegria per la senda infinita de l’eternitat. Més senzillament, cal prestar atenció a la vellesa, que és la darrera etapa de la vida humana.
Si fins i tot en aquesta etapa es pot manifestar la feblesa moral de la persona, (els vells verds del llibre de Daniel!) hi ha molts matrimonis ancians que viuen el seu amor amb una intensitat i una gràcia que supera la capacitat que tenen els més joves. Amb una sola mirada es compenetren i quan passegen agafats de bracet pel parc urbà, esdevenen un símbol de serenor i d’amor veritable.
Si fins i tot en aquesta etapa es pot manifestar la feblesa moral de la persona, (els vells verds del llibre de Daniel!) hi ha molts matrimonis ancians que viuen el seu amor amb una intensitat i una gràcia que supera la capacitat que tenen els més joves. Amb una sola mirada es compenetren i quan passegen agafats de bracet pel parc urbà, esdevenen un símbol de serenor i d’amor veritable.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok