Anatomia d'un instant

El component humà, un factor sovint obviat en un món cada dia més centrat en les màquines que, creades pel mateix ésser humà, no poden resoldre amb precisió totes les equacions si (com passa a la pel·lícula) no es té en compte.

És el que va passar quan es van avaluar, amb fórmules mil·limètriques i mecanitzades, les accions de Chesley Sullenberger (Sully). Ell va ser el pilot que l'any 2009 aterrava un avió amb 155 passatges sobre les aigües gelades del Hudson; una decisió que, presa després de comprovar la fi del funcionament motor, és el centre neuràlgic de la pel·lícula.

Clint Eastwood, en plena forma, construeix amb una narrativa impecable, tensa, precisa i profunda, l'anatomia d'uns instants, aquells dels que va sorgir la decisió; des de diferents angles i punts de vista, com un trencaclosques que, a poc a poc, ens va apropant, entre dubtes, a la veritat. Van ser dos-cents vuit segons que foren examinats amb la lupa d'un sistema amb molta fe en les màquines i molt poca en les persones.

La intriga creix entorn la història d'un home que passa de l'anonimat a heroi de les masses en un moment, per enfrontar-se immediatament després a una possible etiqueta de culpable amb molt males conseqüències. Una mostra més de la fugacitat actual de les històries i, per tant, del seu poc rigor en l'àmbit mediàtic.

Enfrontant un home al sistema, Sully també recupera a aquell Tom Hanks capaç de transpirar constantment veritat. I el dubte ens acompanya mentre presenciem una reconstrucció dels fets elegant, impactant i amb molta humanitat.