Any nou

Ja ha passat la primera quinzena de l'any 2018 i, és clar, alguna cosa haig de dir-vos al respecte. Un any nou, nou? No sé, estimats companys, si és correcte aquesta apreciació.

Perquè... És nou el teatret a què ens han sotmès aquests galifardeus que regeixen els nostres destins? És nou tot el que ens està passant dia rere dia d'aquesta Catalunya estimada i que tant ens fa patir? És nova la injustícia, el cinisme, la poca soltada generalitzada que veiem dia rere dia i que no minva sinó tot el contrari? És nou que els de la dita classe treballadora segueixin votant sense saber massa què i per què?

Ja fa uns quants escrits que vaig comentar-vos que les revolucions estan una mica en crisi de personal pel fet que una gran part dels dits lluitadors pels drets socials, els drets de tots, etc., és a dir, els del "cinturón rojo", estan de vacances o patint per canviar-se el cotxe, etc. en lloc de mirar més per solucionar els seus problemes i els de tots.

Jo voldria saber com és que el poble sempre vota en contra dels seus interessos.

Penseu-hi una miqueta, estem recolzant als qui pensen que la sanitat ha de ser un negoci més, al qui posen el benefici material per damunt de la cultura, als qui ens diuen amb les seves decisions que els qui moren al Mediterrani tot intentant arribar a alguna terra promesa són un problema.

Benvolguts companys de vida, el que us dic és que sempre estem en aquestes, que són masses els que fan cas dels que diuen quelcom com "a quien buen arbol se arrima... no deja andar al que camina"... ai... ara no sé si és ben bé així...

Salut i bon any 2018, un any de la marmota més.