Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Entre un ampli recull de notícies estiuenques sura una de ben poca solta: "......en l'encreuament de la 59th i la setena avinguda, una munió de corredors descalços travessen tot el Central Park fins al Reservoir......"
A partir del llibre nascuts per a córrer de l'escriptor A. McDougall, el professor de biologia i evolució humana de la universitat de Harvard Daniel Lieberman, assegura que anar sense calçat facilita l'impacte amb la part davantera del peu rebaixant l'efecte de xoc i, en conseqüència, mitigant l'aparició de lesions pròpies dels corredors de llargues distàncies. És a dir, sense adornar-se'n --suposo- celebra el vint-i-cinc aniversari de la mort de Borges quan deia allò de: "amb l'edat et vas tornant més essencial".
Un cop més, som víctimes de notícies sense cap tipus de rigor ni de justificació científica que els hi atorgui credibilitat, però que en canvi, poden afectar de valent a tot el col·lectiu de corredors i "futingàires".
La realitat és que això de córrer s'ha convertit en un d'aquells fenòmens sociològics que ja han transcendit, molt més proper a la litúrgia quotidiana que no pas al món de la cultura i l'esport. Hi ha moltes raons per explicar i entendre com aquesta allau humana assalta parcs i carrers d'arreu a qualsevol hora del dia. Algunes de les claus les podem trobar en la prevenció i la millora de la salut, la por a l'envelliment i a la pèrdua de l'aparença física, el poder canalitzar tant les frustracions com l'estrès diari o, potser, en assolir fites que fins a hores d'ara ningú s'havia plantejat. Qualsevol activitat d'oci o cultural transcendeix entre tots els estaments i extractes socials, quan es produeixen efectes col·laterals que no resten lligats ni a la pròpia activitat, ni a la raó original de la seva existència; això ve a tomb perquè és del tot evident que el fenomen de córrer no sempre està lligat a la raó de ser de l'atletisme, entès com esport coral constituït per moltes proves.
Per això mateix, prou ja de redemptors, il·luminats i tele predicadors de pa sucat amb oli, només creadors d'incerteses i desoris sense cap sentit! Deixem tranquils a tots i cadascun dels corredors perquè es desplacin sense patiment per allà on els hi vingui de gust, doncs com és obvi, l'edat es un fet irreversible per a tothom i, pel que fa referència als esportistes, encara més doncs cal adequar l'activitat física al progressiu deteriorament biològic que anem sofrint al llarg dels anys.
En tot cas, en lloc de fabricar sabatilles més lleugeres o "vambes minimal" de darrera generació, la solució passa per a dissenyar ciutats dotades d'espais planificats i dissenyats per a encabir a tots aquells esportistes que facin seu el territori amb comoditat, i sense altra condició que no sigui la de fruir i gaudir de l'essència del córrer.
Una de les millors cançons del "Boss" diu que hem nascut per a córrer i escapar de la vida, però com que aquí no es tracta de fer-ho en cotxe, val més anar ben calçat.
A partir del llibre nascuts per a córrer de l'escriptor A. McDougall, el professor de biologia i evolució humana de la universitat de Harvard Daniel Lieberman, assegura que anar sense calçat facilita l'impacte amb la part davantera del peu rebaixant l'efecte de xoc i, en conseqüència, mitigant l'aparició de lesions pròpies dels corredors de llargues distàncies. És a dir, sense adornar-se'n --suposo- celebra el vint-i-cinc aniversari de la mort de Borges quan deia allò de: "amb l'edat et vas tornant més essencial".
Un cop més, som víctimes de notícies sense cap tipus de rigor ni de justificació científica que els hi atorgui credibilitat, però que en canvi, poden afectar de valent a tot el col·lectiu de corredors i "futingàires".
La realitat és que això de córrer s'ha convertit en un d'aquells fenòmens sociològics que ja han transcendit, molt més proper a la litúrgia quotidiana que no pas al món de la cultura i l'esport. Hi ha moltes raons per explicar i entendre com aquesta allau humana assalta parcs i carrers d'arreu a qualsevol hora del dia. Algunes de les claus les podem trobar en la prevenció i la millora de la salut, la por a l'envelliment i a la pèrdua de l'aparença física, el poder canalitzar tant les frustracions com l'estrès diari o, potser, en assolir fites que fins a hores d'ara ningú s'havia plantejat. Qualsevol activitat d'oci o cultural transcendeix entre tots els estaments i extractes socials, quan es produeixen efectes col·laterals que no resten lligats ni a la pròpia activitat, ni a la raó original de la seva existència; això ve a tomb perquè és del tot evident que el fenomen de córrer no sempre està lligat a la raó de ser de l'atletisme, entès com esport coral constituït per moltes proves.
Per això mateix, prou ja de redemptors, il·luminats i tele predicadors de pa sucat amb oli, només creadors d'incerteses i desoris sense cap sentit! Deixem tranquils a tots i cadascun dels corredors perquè es desplacin sense patiment per allà on els hi vingui de gust, doncs com és obvi, l'edat es un fet irreversible per a tothom i, pel que fa referència als esportistes, encara més doncs cal adequar l'activitat física al progressiu deteriorament biològic que anem sofrint al llarg dels anys.
En tot cas, en lloc de fabricar sabatilles més lleugeres o "vambes minimal" de darrera generació, la solució passa per a dissenyar ciutats dotades d'espais planificats i dissenyats per a encabir a tots aquells esportistes que facin seu el territori amb comoditat, i sense altra condició que no sigui la de fruir i gaudir de l'essència del córrer.
Una de les millors cançons del "Boss" diu que hem nascut per a córrer i escapar de la vida, però com que aquí no es tracta de fer-ho en cotxe, val més anar ben calçat.
