Cal esperar a que l'arbre creixi (I)

I la va tancar així desprès d'explicar-nos amb molta emoció com ell havia trencat motlles i innovat alhora de reinventar o redissenyar festes. Nosaltres sembla ser que tot just ens hi posem, pels que no hi vau ser, o sigui la gran majoria de vosaltres, dir-vos que poc debat i poc entrar en matèria local. Amb tot, no perdem la il·lusió i esperem que aquest “debat” ens porti a bon port cosa que poso en dubte enèrgicament desprès de mil i una formules de debat i participació per un o altre tema de ciutat.

Doncs com us dic, tot just ens hi posem i fins ara moltes idees i molt trencament d'esquemes en algunes de les exposicions, trencament que potser haurem de plantejar-nos si el que volem realment és repensar la Festa Major, però, amb quines mesures la repensem? Sota quin prisma i quin model de ciutat ens replantegem la festa, és la mare dels ous de tot plegat. Ens han parlat de la festa al carrer com a contrapoder, com a expressió d'una comunitat rica i plural, com a eix vertebrador d'una vida social més enllà del quotidià...però ara vindrà la part bona, la gestió de la festa, les normatives, les coses serioses que regulen i condicionen el que s'hi pot i no s'hi pot fer.

Finalment seran els polítics els qui decideixin cap a on cau la balança dubto que siguem capaços de transmetre els valors de la festa, la seva excepcionalitat i el seu localisme per sobre del descans i el respecte als veïns. Personalment crec que no hi ha un únic model de Festa, que dins la festa hi ha moltes festes, tantes com individus la conformin i per tant dubto que siguem capaços d'encabir-hi totes les necessitats i, permeteu-me l'atreviment però em penso que ja sabem qui en sortirà perjudicat.

Segueix @quimpla a twitter