Culpables

Vivim en una societat amb una curiosa tendència a resoldre els problemes amb què ens anem topant a força de buscar culpables. Per exemple: "ha passat tal cosa, qui és el culpable?", o "em sembla que la culpa és d'això o d'aquell". Sempre busquem la culpa i sobretot al culpable (o la culpable, no sigui!).

En aquest sentit he de reconèixer que formo part d'un col·lectiu de "culpables": els ciclistes. Aquests que es passen els semàfors en vermell, fan eslàlom amb els vianants, els que corren tot i més als carrers de vianants o van per la vorera on hi ha carril bici.

Al que anava. Fa pocs dies es produí un altre accident desgraciat entre un ciclista i una vianant a Barcelona i, al moment, funciona l'estigma de la culpabilitat. En aquest cas es va dir que el ciclista anava per la vorera i va topar amb la vianant tot donant-se a la fuga. El pitjor de tot el possible. Així doncs: culpable, culpable i més que culpable.

Després resultà que no va ser d'aquesta manera el malaurat ensurt. El ciclista anava pel seu carril bici i la vianant anava a peu també pel carril bici, varen topar, ella va caure, ell li va preguntar si es trobava bé tot aixecant-se ella del terra i en el moment semblà que tot acabava aquí.

Però ara no vull aprofitar l'ocasió per buscar, com fem tots, culpables i no culpables. Vull anar una mica més enllà tot dient-vos que aquest fet, i l'anterior amb el dramàtic resultat de mort, el que ens diuen és que a la nostra societat les coses estan canviant més ràpidament que nosaltres (que no canviem ni per Déu), i que no es tracta tant de qualificar i/o condemnar als dolents sinó de reflexionar envers diferents aspectes que resulten de tot l'entrellat.

El problema no és que els ciclistes som uns mal-educats (que també, alguns), sinó que quan els fets es repeteixen és per molts més factors que junts ens porten a la topada o l'accident.

Fa temps que els ciclistes estem parlant i intentant que les diferents administracions ens tinguin en compte per valorar com evoluciona la nostra forma de desplaçar-nos al treball, a l'escola, a comprar el pa, etc. Fer esport o viatjar amb el nostre vehicle, sempre amb la nostra bici.

Fa temps que parlem amb les diferents administracions en totes les reunions que ens convoquen; són innombrables les reunions a què assistim i no notem millores quantificables (exemple: per posar unes poques senyales, a algunes carreteres, de "precaució, bicicletes", dos anys).

Fa temps que els hi diem que ens han de tenir en compte a l'hora de decidir, discutir o elaborar plans de mobilitat o dissenyar infraestructures de tots tipus per millorar les comunicacions, tant en zones urbanes com interurbanes. Poc o cap cas. Fa temps que els hi insistim en què ens tinguin en compte. Que nosaltres, encara que siguem éssers estranys, tenim experiència i que en els temps que corren de poca pela, molta contaminació i massa preocupació per arribar a final de mes, els ciutadans busquen les seves solucions i la bici n'és una d'elles. Poc, o cap cas.

Fa temps que les diferents administracions es prenen aquestes trobades més com operacions de màrqueting, imatge de consens, polítiques de participació ciutadana, etc., però poca cosa més. Poc o cap resultat tangible. Fa temps que n'estem farts d'anar tan i tan lentament. Vaja, que en bici anem molt més ràpids... El problema radica en què els ciutadans, és a dir, conductors, ciclistes, usuaris de transports públics i vianants, fa temps que resulta que som els mateixos en totes les modalitats.

Els ciclistes som vianants i conductors, els conductors són també vianants i els usuaris dels transports públics som tots encara que patim uns preus abusius en la majoria dels casos de manera que anar en cotxe pot resultar tant car com anar en transport públic. Una bona manera de potenciar el medi ambient, l'ecologia, la vida sana i el que faci falta, diria jo. No volen? No saben? No entenen?

Tenim un problema d'educació cívica. Tots els ciutadans: vianants que van pel carril bici, els ciclistes que van per la vorera, els conductors que fan caravanes a dojo... I també els nostres responsables que això canviï al ritme dels temps. I es passen la vida programant reunions inútils, comissions ineficaces, jornades pel medi ambient que l'únic que fan és gastar papers en promocions pel medi que no interessen a ningú. Perquè, siguem honestos, el medi ambient ens importa un rave a quasi tots. A alguns, molts rars, no.

Tenim un problema també de coherència i honestedat entre nosaltres, ciutadans, i també amb el nostre entorn, és a dir, amb la natura de la qual formem part, i de la que ja ens n'hem oblidat quasi del tot. El problema som tots nosaltres que tenim un caparró que ja no serveix ni per portar barret, ja que ara no és moda.

La solució és fàcil i molt difícil a la vegada. Sortir a la porta de casa i mirar, anar al carrer i escoltar, mirar-nos els uns als altres i sentir-nos més propers. A veure si d'aquesta forma fem quelcom bé d'una vegada. Sí, som "Culpables" de no voler ser el que en realitat som... Natura i éssers socials que lluiten per una bona convivència en un entorn saludable i pacífic.

La bici, aquest meravellós invent de dues rodes, com altres coses de la vida, hi té alguna cosa a fer en tot això. Avui som tots Culpables, ciclistes, conductors, vianants, ciutadans a la fi. Veurem demà.