De la confiança a l'escepticisme en sis mesos

Dimarts sortia a la premsa que jo estava començant a ser una mica escèptica amb l’àrea d’Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Us explico com ho veig.

Fa uns mesos vem viure la campanya política per les eleccions municipals. En aquell moment, la Coordinadora d’Entitats Esportives de Sant Cugat va ser rebuda per tots els partits polítics que ens van transmetre la seva voluntat d’ajudar als clubs de la ciutat i, sense cap exclusió, van manifestar, privada i públicament, que creien que aquesta plataforma era i hauria de ser un dels interlocutors importants de l’Ajuntament en matèria esportiva, tot reconeixent la importància del treball dels clubs esportius a la ciutat. Així també ho van manifestar públicament en el debat que es va organitzar des de la nostra plataforma.

Això va ser al maig d’aquest any. La Coordinadora portava des de novembre del 2010 sense reunir-se amb l’àrea d’Esports. Per tant, podeu entendre que cap de les decisions preses des de la regidoria s’havia parlat prèviament, o s’havia consensuat o parlat amb nosaltres ni se’ns havia demanat la nostra opinió.

Al juny d’aquest any, la Coordinadora va enviar al regidor d’Esports i a l’alcaldessa un document on es resumien les nostres inquietuds vers l’esport en general i les mancances més importants dels clubs en particular. Cap resposta. Tot continua igual.

L’altre dia, un club comentava que no rebia contestació als seus correus electrònics ni a les seves trucades. Una persona s’adreçava a nosaltres preguntant-nos si sabíem per què l’Ajuntament trigava tant en contestar les demandes del seu club: l’espai adjudicat era perillós per a la pràctica esportiva i els hi mancaven hores per entrenar. La meva resposta va ser aquesta: "Teniu un problema. Totes les instal·lacions i pavellons estant saturats, col·lapsats, fins el punt que els esports de sala estan entrenant a pistes descobertes i no habilitades: així, el Patí Hoquei Club Sant Cugat entrena moltíssimes hores a l’exterior i a les noies jo les veig entrenar a les 22.30h-23h; el Futbol Sala Sant Cugat no té horaris suficients a franges infantils. Els del Club Handbol Sant Cugat estan distribuïts també en nombrosos espais i hi ha dies que acaben a mitjanit; els d’atletisme entrenaven fins ara al CAR; els ciclistes de la UC Sant Cugat no tenen circuit ni espais habilitats; els karatekes estan com sardines en llauna a una sala que ha costat anys i disgustos habilitar, havent-hi pagat les pròpies entitats el tatami que cobreix la sala…."

I respecte a l’estat de les instal·lacions el mateix: els del Club de Rugby Sant Cugat entrenen a un camp que els impedeix pujar de categoria, amb un mur molt perillós; les pistes descobertes estan en males condicions; les noies del Club Voleibol Sant Cugat pateixen lesions als genolls per culpa d’una superfície inhàbil per a la pràctica del seu esport; el Club Korfbal Sant Cugat ha hagut de marxar de la ciutat per manca d’espai adient; al camp de la Penya Blaugrana Sant Cugat surten arrels al mig del camp; el parquet del Pavelló 2 s’està aixecant; al Pavelló 1 se suspenen partits per les goteres…

I, per cert, que no us enganyin. Cap d’aquests problemes s’ha generat en temps de crisi i, per tant, la manca de recursos econòmics no pot servir d’excusa per justificar no haver planificat, projectat, previst i consensuat. I, per tant, per no fer-ho, tampoc ara.

Ni tampoc per ignorar una plataforma de la ciutat que treballa gratuïtament i que representa prop de 4.000 famílies santcugatenques.

Jo, escèptica?