Delphi: almenys salvem el patrimoni documental i tecnològic

Els santcugatencs de tota la vida, com se sol dir, sabem de la importància de Delphi, abans Condiesel, per a la nostra ciutat. És el vaixell insígnia de la nostra industrialització. Ha estat la indústria més important del municipi durant més de cinquanta anys.

Molts santcugatencs, especialment els que viuen al barri de Sant Francesc i l’avinguda de Cerdanyola, hi tenen alguna relació, sigui perquè hi han treballat o ho ha fet algun parent o amic. Jo mateix, que hi vaig treballar quaranta-dos anys, cada cop que travesso el passeig de Francesc Macià em passo l’estona saludant amics i coneguts de la meva experiència laboral.

Ha estat durant quasi seixanta anys l’única empresa catalana i espanyola dedicada a la fabricació d’equips d’injecció per a motors dièsel. Ha estat una gran empresa i no només per la seva grandària, va superar fa uns dotze anys els mil cinc-cents treballadors, sinó per les seves condicions laborals i la vida sindical que va generar, ben peculiar i complexa, però amb resultats evidents per als qui hi treballaven. D’aquí a poques setmanes només serà un record. Molt viu, això sí, per als qui hi vam treballar.

Un petit grup de persones estem treballant perquè subsisteixi el seu llegat documental i tecnològic. Ho estem fent conjuntament amb el Museu de Sant Cugat i l’Arxiu Municipal (altres institucions ens han fallat, però aquí no toca parlar-ne). Al primer li tocarà guardar una part molt significativa del seu llegat tecnològic. Al segon, guardar, classificar i catalogar el fons arxivístic essencial per posar-lo a l’abast dels investigadors.