El cinc per cent

He pensat "collons, si ja fa dies que vàrem perdre l'eliminatòria a la lliga de Campions!"... No, no serà per això. Potser és pel tema dels refugiats... No, no serà per això, doncs ja ens els hem tret de damunt. Una gran part moren en venir i la resta els protegim fins que els fem tornar a Turquia per fer-los tornar a morir, els que quedin, a Síria o l'Afganistan, etc. Sempre ha estat un poema morir en el lloc de naixença. Sobretot, no podem deixar el romanticisme, seria una crueltat.

Serà que el pallasso Donald sembla que ens farà riure una miqueta durant els quatre anys vinents. No sembla mala cosa... oi?

Serà el canvi climàtic? Sí home! Per una ximpleria com aquesta!

Serà una convulsió general i crònica? No crec... Mireu el Festival d'Eurovisió, va guanyar una cançó progre. Perfecte.

Serà per l'independentisme tipus "A" (Junts pel sí de cas). Serà pel tipus "B" (Les Cups). Serà pel tipus "C" (Referèndum sí, Referèndum no). Potser per les Eleccions Generals Bis.

No crec que tot això que us estic detallant sigui el motiu del meu sentiment neguitós. Jo crec que el problema està en la meva esquena, ja que de tant posar-hi tot el que veig i visc ja no pot, la pobra, aguantar més, i em fot un mal que neguitejo. Cada vegada que se m'acut mirar per la finestra m'adono que no tenim remei a curt termini, és a dir, no tenim remei si no es produeix una catarsi total que ens faci canviar per pebrots, doncs la nostra intel·ligència no és superior a la de l'escarola. I que consti que em sap greu dir-ho, ja que aquesta planta m'encanta consumir-la.

Cada vegada que se m'acut fer un experiment personal per comprovar que el problema està en la meva paranoia, me la foto del tot. Us poso un exemple: l'altre dia vaig llegir una notícia que parlava d'un empleat de TV3 que sembla fa uns anys va filtrar els sous dels empleats d'aquest ens comunicatiu. Remarco que sembla que ho va fer, no està demostrat. Bé, el pesquen, el detenen els Mossos, el posen al calabós el màxim de temps permès per les nostres lleis democràtiques i l'acusen de filtrar els dits sous. Està pendent de judici durant anys, li demanen uns quants anys de presó per la malifeta i pateix tota mena de suposades persecucions i el que pertoca a un tipus com aquest en un món com el nostre, amb una gent com la nostra, i amb una moral col·lectiva d'allò més... Etcètera, etcètera. Tota una meravella.

Un noi normal, alegre, i altres característiques que vulgueu per remarcar la seva normalitat, ha de veure's amb tractaments mèdics varis per superar el seu drama i es converteix en un ser ple de medicaments anti-tot. Recordeu: per, suposadament, filtrar els sous dels nois i noies del nostre màxim ens informatiu, se li demanen anys de presó.

La meva prova personal consistí a tuitejar una pregunta (ho podeu comprovar) a tres dels principals, algun de TV3, exponents d'objectivitat i el que vulgueu, dient el següent "què en saps del cas de fulano de tal?". Resposta... (cap resposta).

Cap resposta, i la prova consistia a veure si algun d'ells es dignava en dir quelcom semblant a "no en sé res, però ho miraré". No em calia més. Cap resposta. Repeteixo. Cap resposta per part dels millors; els que cada dia ens alliçonen en quasi tot el que passa i ens passa en el nostre món.

Us preguntareu "què vol dir aquest amb aquesta història"?

Doncs vull dir que vivim en un món en què tot el que tenim al davant, tot el que passa que no ens pertoca directament, ens rellisca sempre i quan no ens obligui a mirar-nos al mirall i veure qui som i què fem en realitat. Recordeu el que ja us vaig plantejar fa temps: Qui té els collons de mirar-se al mirall, als ulls del que se li reflecteix al davant, i dir-li "què punyetes fas aquí"?

Tot gira entorn de fer-nos creure en el que alguns volen i en fer-nos veure el que a tots ens convé perquè aquí no canviï res. Un món virtual, una moral virtual, una ètica virtual... Tot virtual i magnífic. Tots analitzem el que tenen a bé explicar-nos i caiem permanentment en la trampa de pensar que la culpa és d'en Aznar d'en Rajoy, o d'en Bush, o pròximament del pallasso Donald o del líder o ens de torn sense arribar a veure que la culpa és nostra i la responsabilitat directament nostra, doncs els votem (les majories els voten).

Jo sempre dic que si solament el cinc per cent dels humans fóssim el que venem que som, o el que ens creiem que som, el món seria l'hòstia de collonut. (A veure, el 5% de 7 mil 500 milions d'habitants, dits racionals, són 375 milions de justos)
De debò, 375 milions? No és possible.

Perdoneu-me que us alliberi dels meus pensaments estranys, ara vaig a mirar-me el debat a quatre dels sòmines de torn dient el que ja sabem i que no creuen ni faran.

Per cert, no sabeu amb qui pactarà el PSOE? No? Home! Com sou! 375 milions?, potser m'he passat, deuen ser el 0,5%, o el 0,05%?, o el 0,005%