El Pessebre vivent de Valldoreix

Des de fa uns anys, Valldoreix torna a tenir el seu pessebre vivent gràcies al Grup de Teatre Espiral

És una tradició que recupera en part el pessebre vivent que es realitzà durant els nadals del 1966 al 1969. Tenia lloc en el marc del conjunt històric del castell de Canals que s’habilitava en diferents quadres escènics. L’entrada, el primer any, era de 20 pessetes i el 1969 de 25 pessetes. S’entrava pel Mas Roig i les entrades es venien primer en una furgoneta i més tard al Bar Casa Minguet. En Nicolàs Fernández, el cap d’estació canviava el barret de ferroviari per una barretina i s’encarregava de facilitar l’accés. Un pastor acompanyava als grups per l’itinerari. Els quadres s’iniciaven amb Sant Joan Evangelista, l’anunciació, la visitació, l’anunciació als pastors, el pessebre i la presentació del nen al temple. Durant el camí actuaven ballarines, pescadors i pastors.

L’organització anava a càrrec d’un Patronat presidit per Enrique Ivern, i formaven part Mn. Joan Gustems i el mestre Juan Segura. Joan Vallvé era el director i narrador. La direcció artística a càrrec de Ramon Millet, Antoni Rovira,Carles Buigas i Miquel Saperas i la direcció tècnica primer de Josep Altet i més tard de Francesc Cardoner. El guió era del poeta Miquel Saperas i la publicitat de Josep Artigas. La instal·lació elèctrica de Joan Bea, les instal·lacions i camins a càrrec de Joan Sagalés de Casa Mellado, Enric Ivern, Vicenç Gavaldà, els germans Cardona, Santiago Valverde i Paco Vidosa. De l’equip de so s’encarregava Gustau Roca. Les maquilladores Montserrat i Carme Altet.

Tot el poble es posava en marxa per preparar les escenes i participar d’una o altra manera. Dels mitjans publicitaris s’encarregava Joaquim Lloveras. Dels cartells Joan Peus i del seu fill Ferran; de les entrades Rafael Vila Pizà i de les invitacions Andrés Martínez Vargas. Es feien 5 representacions diàries durant els 11 dies de programació Cada representació durava una hora. El primer any, donat l’èxit, es van convertir en sessió continua. Les representacions de l’any 1969 van ser una mica accidentades, ja que es van haver de suspendre 4 de les representacions.

La repercussió del Pessebre en àmbit estatal va ser important, apareixent cròniques en diaris com La Vanguardia o el Noticiero Universal i també en programes de Televisió. El públic era procedent de moltes poblacions, cal destacar les visites de l’Associació de Pessebristes de Mataró que vingué en dos autobusos o els visitants de Manresa que vingueren amb tres autobusos. L’organització tenia un autobús que portava gent de Barcelona i també es posaren autobusos entre l’estació i el pessebre.

El quadre escènic s’omplia amb bona part de la població: Verge Maria:Carmen Fernández; Sant Josep: Antonio Zamora; Àngel Anunciació: Mª Consuelo Cardona, Àngel dels pastors: Mª Isabel Montfort; Àngels del pessebre: Maria Gómez, Carmen Valverde, Montserrat Blanco, Mª Lourdes Valls, Elisabeth Llos; Santa Isabel: Rosa Castellet; San Joan Evangelista: Pedro Altea; Pastors anunciació: José Gómez Mata, Ramón Sáez, Francisco Conesa, Antonio Sáez, Pedro Conesa, Carlos Gavaldà, Puri Fernández i Jaume Altet Pastors: Francisco Belman, Joan Bea, Lluis Bea, Jordi Bea; Pagesos: Santiago Valverde, Ramón Vidosa; Simeó: Emilio Fradera i Armando Mora; Ballarines: Maria Teresa Roé i Mariona Buscallà.

També intervingueren: Joan Fernández, Carlos Fernández, Josep Llobregat, Eduardo Gago, Angelines Gómez, Josep Plà, Lluis Vàzquez, Ricardo Vàzquez, Miquel Puig, Manel Belman, Josep Belman, Jaume Sobregrau, Gregorio González, Martí Rovira, Rufo Príncep, Miquel Espot, Emilio Doaso, Ramón Doaso, Ramiro Nerín i Josep Segura.

El pessebre era un d’aquells actes que servien per unir la població resident a Valldoreix amb la de caps de setmana i vacances. Tot plegat, una activitat que omplia el Nadal de germanor i feia poble.

Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook

Més informació
 
Comentaris

Destaquem