Els bons gestos

Escriuré unes línies sobre quines van ser les bases de l’imposició del tiquet, perquè va aparèixer, i on va aparèixer, tot i ser un tema prou interessant, seria encarar amb massa cinisme una política de la que en sóc ignorant. Una crítica desenfrenada al tiquet es podria rebatre amb allò de la responsabilitat individual. Una tira infinita de prosa composada amb i per la figura del vigilant de la via pública és una fita poc respectuosa.
Em queda, doncs, l’anècdota. Sovint didàctica. Sovint, agradable...

Per allà al mercat de Torreblanca, sense cavall però amb uniforme, corren el bo, la lletja i el dolent. Lletja i dolent no mereixen gaires atencions. Rigorosos al peu de lletra, cotxe que no tingui tiquet, cotxe que pilla. Uns excel·lents treballadors. Feres de la TPV o el com es digui de nom aquella màquina amb la que posen multes. Autèntics abanderats de les zones blaves, ennegrides després del seu pas.

El bo té mes història. Permet veure l’altra cara de les coses. Amb molta cura, revisa el cotxes un a un. N’ha vist un sense tiquet. Primer, posa la mà al capó, si el motor encara escalfa, ja tornarà a passar més tard. Si ens hem endarrerit, i el cotxe ja és fred, busca dins el cotxe indicis d’un bon comportament. Per allò que tu ets d’aquells que acumulen tots els tiquets... Tranquil... no hi haurà multa. Que els tires tots, però normalment ets un habitual en posar-lo... la situació esdevé més atzarosa. Ara bé, fins i tot així pot ser que no t’enduguis recepta.

Sorprenent la manera com cadascú entén les coses. Sense dubte, tres persones que, com totes les altres persones, fan el que els sembla.