Si és que la clau de tot és trobar un forat…

Una de les grans expressions que ens han deixat els conflictes bèl·lics (sigui la guerra d’ origen polític, cultural o, per què no, d’origen matrimonial) és la mítica de: en temps de guerra tot forat és trinxera. Evidentment, si la situació era la de “m’estan a punt de pelar”, és normal pensar que qualsevol forat fos refugi. A la llarga, la situació, de tant repetida que era, es va normalitzar i el fet va poder donar lloc a la paraula i la paraula al consell. Així doncs, avui i en temps de guerra, tot forat és trinxera.

El problema el tenim si trobem un forat i no estem en guerra. A Mira-sol hem trobat un forat (i un de ben calent) però com que la situació, afortunadament, no és de guerra; en l’últim ple municipal no van poder parlar de trinxeres. Els problemes s’han de solucionar i de la mà del grup Fiact i amb l’indispensable suport de CIU, PP I PSC (tots ells partits acostumats a tapar forats amb nomenclatures diferents de les que la lògica imposa) ara, i en temps on regne la pau, tot forat serà Balneari.

Una de les altres incògnites del tema és saber qui ha descobert el forat i per què l’ha descobert ara. Si realment som terra de balnearis les notícies no són tant dolentes. No vull donar idees, ni prometre riquesa però, per evitar cues, jo aniria ràpid a comprar pic i pala...

Penseu que en el forat que menys ho esperis, enlloc d’aigües calentes, t’hi pots trobar petroli...