Els Reis de quan jo era petit

Quan era vailet, abans de la Gerra Civil, els Reis eren molt diferents que els d’ara, millor dit, els Reis no passaven i si ho feien no ens n’adonàvem. Recordo que havíem de preparar les espardenyes més velles, una senallada de garrofes, de civada, una galleda amb aigua i ho havíem de posar a l’habitació del costat on dormien els pares perquè els camells mengessin per agafar forces abans de tornar a la feina. Recordo que ens costava molt dormir pels nervis. Però un cop agafat el son, ens despertàvem aviat i ja no podíem estar-nos més al llit. I doncs, quan ens aixecàvem li preguntàvem a la mare si els Reis ens havien deixat alguna cosa i ella ens deia: -Aneu-ho a mirar vosaltres mateixos. I quan obríem la porta de l’habitació dels pares, la sorpresa era servida.

Els regals, però, no eren tan voluminosos com els d’ara. Recordo de veure-hi una pilota de goma grossa, un cavall de cartró que durava molt poc, un camió de fusta petit per traginar fusta i terra, i poca cosa més. Es clar, érem tres germans i el Jaume, el més petit, li posaven coses més petites. També ens duien alguna ploma o llapis per anar a l’escola, llibretes, és a dir, el que podíem somiar en aquella època. Demanàvem molt més del que ens podien donar. Era molt diferent que els regals d’avui en dia. Ara, els Reis vénen amb helicòpter, són de carn i ossos, és a dir, els pots veure, i organitzen una gran rua per tot el poble que sembla mentida que es pugui fer amb tanta sumptuositat. Circulen pel poble amb grans carrosses, etc. El que es veia als carrers el dia de Reis eren moltes joguines que els nens treien per ensenyar-les i jugar-hi. No obstant això, ens cansàvem ràpid del que ens portaven i de seguida tornàvem a jugar a pilota al carrer. Aquells partits de futbol que recordo amb alegria perquè ens ho passàvem molt bé. Quan xutàvem la pilota havíem d’arronsar els dits perquè la majoria de vegades dúiem les espardenyes estripades, o les mestresses de casa s’emprenyaven de valent perquè els trencàvem algun vidre, etc. Ara, la mainada també es cansa ràpid, tot i que els porten l’oro i el moro i no aprecien el que els regalen.