L’aiguat de Sant Ramon

La majoria de vosaltres no n’heu sentit ni a parlar perquè aquest fet va ocórrer durant la nit de la diada de Sant Ramon de l’any 1926. Jo només tenia 3 mesos, per tant, us explicaré el que els meus pares i avis em van explicar. L’aiguat de Sant Ramon va ser durant una matinada molt dolenta per Sant Cugat i sobretot pel barri del torrent de la Bomba i el torrentó de’n Xep. Antigament, al final del carrer de Santa Maria hi havia un pontet per poder travessar la riera. Cap al vespre ja s’augurava una nit turmentosa pels llampecs que sonaven, va ser una nit molt moguda.

Com que a l’estiu no havia plogut gaire, en els torrents es va acumular brutícia i va fer taponar aquest pontet del carrer de Santa Maria. I doncs, es va acumular molta quantitat d’aigua a la plaça de doctor Galtés, al carrer de Valldoreix i un tros del de Martorell. Els efectes van ser desastrosos, es van inundar moltes cases, jardins, terrenys... Un cop va passar la riuada, moltes cases que van quedar inundades van posar uns ferros a la porta en forma de ‘u’ amb unes fustes perquè quan passés l’aigua no s’hi quedés i no tornés a entrar. Jo en vaig veure una, concretament d’una de les portes de l’edifici antic de Cal Juliana. Un cop solucionat el problema, l’Ajuntament, per impedir l’embús al pont, va col·locar uns monticles de ciment de mig metre al seu costat dret perquè hi poguessin passar les rodes del carro i els animals. Jo les recordo molt bé perquè un dia jugant amb aquestes passeres vaig ensopegar i em vaig trencar una dent.

Hi ha moltes dites d’aquella diada. Deien, per exemple, que a Cal Fabregons, situat on hi ha ara una botiga de joguines a mà esquerra del carrer de Valldoreix que fa cantonada amb la plaça de Doctor Galtés, hi havia una àvia que es va trobar en el celler quan l’aigua entrava i anava pujant de nivell. Es va espantar i va pujar dalt d’una bóta per no mullar-se, però no se’n va adonar que estava buida i quan el nivell de l’aigua va pujar més, aquella bóta va anar flotant pel celler. S’en va parlar durant molts anys d’aquest aiguat, jo encara recordo quan s’en parlava. Hi va haver una desgràcia perquè els amos de Mas Bagà, que aquell dia van estrenar el cotxe, van voler travessar el riu de Cerdanyola, ignorant els avisos del xofer, quan van ser al mig del riu, l’aigua que arribava de la riera de Sant Cugat se’ls va endur i no van sobreviure.