Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
És a l'abril, i a l'abril pot ploure, és el que té la primavera; i fins i tot pot ploure just el dia que la teva escola de dansa fa una representació que porta mesos assajant. I què hem de fer, enfadar-nos? Exigir a l'organització coses impossibles? Cridar amb totes les nostres forces que segueixi l'exhibició? No... Podem ser persones madures, controlar la situació i inculcar disciplina als nens que representen l'escola de dansa.
Us poso una mica en situació... La mostra de dansa va començar a es 19 hores del dissabte dia 28 d'abril sota la previsió de pluges abundants imminents: tots ho sabíem i, per qui encara no ho sapigués, només li calia alçar la vista al cel i veure que el color negre era el predominant. La mostra va començar esquivant la pluja, però va arribar un moment en què era tanta l'aigua que queia que el terra de l'escenari va quedar cobert amb una pel·lícula d'aigua que, a banda de ser desagradable per ballar, era perillosa.
Des de l'organització, de manera molt assenyada, van decidir suspendre el que quedava de mostra, i és aquí on va començar, per mi, el problema: Tant els nens i nenes d'algunes escoles de dansa com els seus mestres, monitors o com es vulguin dir, van començar a cridar i a refutar la decisió presa d'una manera molt lamentable. No pot ser que els monitors de les escoles (qui representa que a banda d'ensenyar a ballar ensenyen valors als alumnes) siguin els qui més criden. Em sembla vergonyós.
No sé si servirà de massa, però des d'aquí m'agradaria que aquest monitors i monitores que es van comportar així reflexionessin sobre el que van fer i aprenguessin que celebrar el Dia Internacional de la Dansa no és només pujar dalt d'un escenari, sinó que hi ha tota una sèrie de valors i regles que cal respectar.
Vaig marxar amb una molt mala sensació al cos, em feia vergonya haver compartit escenari i camerinos amb aquesta mena de gent. S'ho van manejar prou bé com per fer que el Dia Internacional de la Dansa quedés deslluït (i no per la pluja, precisament).
Segueix @esthermadrona al twitter
Us poso una mica en situació... La mostra de dansa va començar a es 19 hores del dissabte dia 28 d'abril sota la previsió de pluges abundants imminents: tots ho sabíem i, per qui encara no ho sapigués, només li calia alçar la vista al cel i veure que el color negre era el predominant. La mostra va començar esquivant la pluja, però va arribar un moment en què era tanta l'aigua que queia que el terra de l'escenari va quedar cobert amb una pel·lícula d'aigua que, a banda de ser desagradable per ballar, era perillosa.
Des de l'organització, de manera molt assenyada, van decidir suspendre el que quedava de mostra, i és aquí on va començar, per mi, el problema: Tant els nens i nenes d'algunes escoles de dansa com els seus mestres, monitors o com es vulguin dir, van començar a cridar i a refutar la decisió presa d'una manera molt lamentable. No pot ser que els monitors de les escoles (qui representa que a banda d'ensenyar a ballar ensenyen valors als alumnes) siguin els qui més criden. Em sembla vergonyós.
No sé si servirà de massa, però des d'aquí m'agradaria que aquest monitors i monitores que es van comportar així reflexionessin sobre el que van fer i aprenguessin que celebrar el Dia Internacional de la Dansa no és només pujar dalt d'un escenari, sinó que hi ha tota una sèrie de valors i regles que cal respectar.
Vaig marxar amb una molt mala sensació al cos, em feia vergonya haver compartit escenari i camerinos amb aquesta mena de gent. S'ho van manejar prou bé com per fer que el Dia Internacional de la Dansa quedés deslluït (i no per la pluja, precisament).
Segueix @esthermadrona al twitter