Genocidi botànic?

Començaré per dir que jo de botànica no hi entenc gaire. M'agraden, això si, les plantes, les flors, els arbres...i procuro mantenir, un mínim de qualitat vegetal a la terrassa de casa meva. Quan tinc algun dubte ho pregunto a la florista de confiança i s'ha acabat. Dic tot això perquè darrerament he pogut llegir i escoltar moltes opinions, paraules i comentaris a Sant Cugat sobre l'arbrat. Moltes.

La ciutat està desenvolupant un Pla Director del Verd Urbà. Això implica diverses actuacions en indrets diferents. Era necessari el Pla? Doncs no ho sé, però si els botànics ho han recomanat, serà per alguna cosa. No vull pas defensar els tècnics municipals, el consistori o els jardiners que han intervingut. Ara bé, estic una mica sorprès amb la quantitat de comentaris contraris que llegeixo i escolto.

Em centro a la Rambla del Celler, prop d'on visc. Els arbres que hi havia, els pollancres, es veu que tenen una vida de 25 anys i es van plantar el 1990. Ara es planten til·lers que poden viure fins a 200 o 300 anys. Els primers dies em vaig espantar en veure uns troncs petits sense fulles que amb prou feines s'aguantaven drets. En qüestió de setmanes han reeixit. Doncs encara em sorprenc quan escolto diversos veïns de la zona dient que s'està fent una mena de "genocidi botànic".

Cada vegada que plovia amb certa intensitat, els antics pollancres ens obsequiaven amb perilloses caigudes de branques. Estaven vells i trencats. Els que vivim a prop ho sabem bé.

Ara només cal desitjar que la Rambla del Celler ens recordi alguna de les avingudes famoses del món amb til·lers, com el Passeig de la Ciutadella de Barcelona o Unter der Linden, de Berlin.