Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Dat i beneit, les misses estan dites. Ajust fiscal, estabilitat pressupostària i financera. Retallar a tort i a dret 40 mil milions d’euros. La culpa transferida a les autonomies per evitar dir la Generalitat. Tot plegat, resumit en retallades i increments fiscals, com l’IRPF i l’IBI. Qui pagarà les misses? Sens dubte els ciutadans, els santcugatencs, les empreses, l’ocupació.
L’ajust fiscal dictat i imposat, l’estabilitat financera dictada i imposada, la Generalitat per moltes lleis que anunciï i vulgui fer, l’única cosa que podrà fer de veritat és acotar el cap i acceptar. El principal objectiu, i m’atreveixo a dir que tant econòmic com polític, hauria de ser l’ocupació, la vitalització de l’economia i de l’activitat industrial i el manteniment dels drets socials inherents a l’estat del benestar. Les mesures preses s’han de fer, tenint en compte aquests objectius, sense paralitzar-los. Falta urgentment la reforma fiscal, la reforma laboral i sobre aquesta cal recordar que el termini atorgat a patronal i sindicats per en Rajoy fins el dia de Reis està sobrepassat i cal recordar que en els pactes de la Moncloa no hi eren presents.
És una prioritat política que no poden defugir. Qui s’ha de responsabilitzar de la despesa i el seu sostre, també hauria de responsabilitzar-se dels ingressos. Dictar el nivell del sostre en la despesa de la Generalitat és invertir erròniament qui ha de decidir què, com, quan i quin Parlament ha d’aprovar les Lleis corresponents. La Generalitat s’ha quedat sense xocolata, com el lloro, que és la primera cosa que feien els rics (llegeixis Gobierno de la Nación ) per estalviar.
Òndia! La Generalitat sense xocolata! Poder, si com penso, la Generalitat és considerada un zero a l’esquerra, no com els zeros a l’esquerra de les matrícules que es veu que sí serveixen, almenys, per tenir impresos ridículament quatre dígits, fora bo, en les actuals circumstàncies, considerar l’entrega de la seva Clau (afegir Generalitat) a Madrid tot esperant que els vents girin 180º i ens bufin favorablement de popa i no haver de remar incansablement, suportant tota mena de bajanades, despropòsits, imposicions i deshonres. Les misses estan dites. “Rien ne va plus, les jeux sont faits”.
L’ajust fiscal dictat i imposat, l’estabilitat financera dictada i imposada, la Generalitat per moltes lleis que anunciï i vulgui fer, l’única cosa que podrà fer de veritat és acotar el cap i acceptar. El principal objectiu, i m’atreveixo a dir que tant econòmic com polític, hauria de ser l’ocupació, la vitalització de l’economia i de l’activitat industrial i el manteniment dels drets socials inherents a l’estat del benestar. Les mesures preses s’han de fer, tenint en compte aquests objectius, sense paralitzar-los. Falta urgentment la reforma fiscal, la reforma laboral i sobre aquesta cal recordar que el termini atorgat a patronal i sindicats per en Rajoy fins el dia de Reis està sobrepassat i cal recordar que en els pactes de la Moncloa no hi eren presents.
És una prioritat política que no poden defugir. Qui s’ha de responsabilitzar de la despesa i el seu sostre, també hauria de responsabilitzar-se dels ingressos. Dictar el nivell del sostre en la despesa de la Generalitat és invertir erròniament qui ha de decidir què, com, quan i quin Parlament ha d’aprovar les Lleis corresponents. La Generalitat s’ha quedat sense xocolata, com el lloro, que és la primera cosa que feien els rics (llegeixis Gobierno de la Nación ) per estalviar.
Òndia! La Generalitat sense xocolata! Poder, si com penso, la Generalitat és considerada un zero a l’esquerra, no com els zeros a l’esquerra de les matrícules que es veu que sí serveixen, almenys, per tenir impresos ridículament quatre dígits, fora bo, en les actuals circumstàncies, considerar l’entrega de la seva Clau (afegir Generalitat) a Madrid tot esperant que els vents girin 180º i ens bufin favorablement de popa i no haver de remar incansablement, suportant tota mena de bajanades, despropòsits, imposicions i deshonres. Les misses estan dites. “Rien ne va plus, les jeux sont faits”.
