Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
-CLIC!
-Què...?
-CLIC!
No són imaginacions, no. És la teva consciència que, contra tot pronòstic, desperta.
Un bon dia t'alces del llit i ja no veus res de la mateixa manera. No és que portis mesos donant-li voltes al cap sobre el sentit de la vida, no és que hagis fet una sessió de coaching reveladora, tampoc és que et trobis al final d'un camí sense sortida. Només és això, un clic: tan subtil i discret com irreversible.
O almenys això és el que experimenta el Sergi López a 30/40, Livingstone. I això és també el que l'obliga, d'un dia per l'altre, a deixar-ho tot enrere per poder fer 'lo seu'. 'Que què és lo meu? Lo meu, papa, lo meu! Buscar! Papa, jo vull fer mapes cartogràfics!' Així és com li explica el clic al seu pare, aquell home que viu a una mena de casa dissecada, tan estàtica, tan immune al pas del temps com les conviccions més arrelades.
I, per més peròs que li posa el pare, ja no hi ha marxa enrere: el Sergi agafa i se'n va a buscar. El què? Allò que li ompli el buit que té a dintre.
I, buscant, buscant, troba. Troba moltes coses, al llarg d'aquest viatge surrealista. Fins i tot, es troba. I s'adona que, potser, no calia anar tan lluny per conèixer-se a ell mateix. Per més que ens prenguem la vida com una recerca constant, estem destinats a acabar sempre al punt d'origen? Com més busquem, més ens acostem a allò del que fugíem? De vegades... Potser... Sí... Sí: hi hi ha cops que, la bèstia que buscaves, ja la tens.
Segueix la @sarabellapg al Twitter
-Què...?
-CLIC!
No són imaginacions, no. És la teva consciència que, contra tot pronòstic, desperta.
Un bon dia t'alces del llit i ja no veus res de la mateixa manera. No és que portis mesos donant-li voltes al cap sobre el sentit de la vida, no és que hagis fet una sessió de coaching reveladora, tampoc és que et trobis al final d'un camí sense sortida. Només és això, un clic: tan subtil i discret com irreversible.
O almenys això és el que experimenta el Sergi López a 30/40, Livingstone. I això és també el que l'obliga, d'un dia per l'altre, a deixar-ho tot enrere per poder fer 'lo seu'. 'Que què és lo meu? Lo meu, papa, lo meu! Buscar! Papa, jo vull fer mapes cartogràfics!' Així és com li explica el clic al seu pare, aquell home que viu a una mena de casa dissecada, tan estàtica, tan immune al pas del temps com les conviccions més arrelades.
I, per més peròs que li posa el pare, ja no hi ha marxa enrere: el Sergi agafa i se'n va a buscar. El què? Allò que li ompli el buit que té a dintre.
I, buscant, buscant, troba. Troba moltes coses, al llarg d'aquest viatge surrealista. Fins i tot, es troba. I s'adona que, potser, no calia anar tan lluny per conèixer-se a ell mateix. Per més que ens prenguem la vida com una recerca constant, estem destinats a acabar sempre al punt d'origen? Com més busquem, més ens acostem a allò del que fugíem? De vegades... Potser... Sí... Sí: hi hi ha cops que, la bèstia que buscaves, ja la tens.
Segueix la @sarabellapg al Twitter
