La mandra i el vot

Altres aniran il·lusionats i esperançats. Uns no esperem res de nou. Altres, un canvi. Tinc amics que no se senten representats per cap dels partits polítics i alimenten la seva mandra desil·lusionada amb la desesperança de que tot seguirà igual; la crisi econòmica igual o pitjor; l'indignació seguirà igual al carrer amb els polítics fent-se els sords sense escoltar el seu clam; el futur del país, magre; les il·lusions compartides per una multitud de gent sortint al carrer, esmerzides, les retallades igual; els desnonaments igual; el tancament del crèdit, pitjor; els nostres diners, els públics, serviran altre cop per tornar a capitalitzar la banca sense que les petites empreses puguin disposar-ne ja no sols per créixer, sinó per sobreviure. L'atur de 5 o 6 milions del 25%, igual, l'atur juvenil cap el 50%, creixent, a Catalunya el seu desitg de negociar bilateralment amb l'Estat, frustat de soca i arrel i les disset autonomies a coll i ve sobre les seves espatlles, com una llosa, com un Atles que enlloc de dur el món, du un farcell de disset autonomies. Òndia! Quin panorama! Que no ho veus! i vols que no tingui una mandra infinita d'anar a votar?

Sí, desperta, vés a votar. El que tu no veus és que els altres, els il·lusionats i esperençats pel canvi, faran el canvi però el més probable és que no serà el que tu no vols, o que es quedi a mig camí del que tu vols. Els teus valors els has de defensar tu mateix, amb el teu vot. Si el vot en blanc o l'abstenció dotés el Congrés i Senat d'escons vuits i si se li apliqués la llei d'Hondt, fóra útil, però ara el llences a l'aire i cauran a la teva pròpia cara.

Damà anem tots a votar, traient-nos la mandra de sobre. Alguna cosa faràs millorar, encara que no ho creguis.