Lamentant...

Tenint els mitjans que tenim, està fora de tota lògica que no es valorin algunes coses que es fan en la nostra comunitat, que per una raó o altra són importants pel nostre col·lectiu i passen desapercebudes un cop rere l'altre, perquè no se'ls hi dóna la mínima atenció necessària per recompensar l'esforç que comporten. Esforços que molts cops son sostingut durant anys en benefici dels nostres propis conciutadans.

En els darrers dies ha tingut lloc la celebració dels trenta anys d'activitat de l'esplai Pica-Roca. Trenta anys són molts anys, moltes persones, molts joves que han anat acceptant un compromís setmanal en benefici dels infants de la ciutat. Sense parlar del servei que han donat al llarg d'aquest temps a les famílies, que en moments que la conciliació de la vida laboral i familiar estava menys atesa que avui, han fet activitats perquè els infants poguessin fer lleure, casals i colònies estiu rere estiu.

Situacions de les quals se n'han ocupat de forma continuada, transmetent valors i formes d'actuar no sempre fàcils de donar si no és amb sacrifici personal i que tenen a veure més amb la socialització, responsabilitat, creixement personal i la capacitat de compartir que en un simple servei professional.

Sempre amb un somriure, bones paraules i tenint com a fonament el respecte a la diversitat. Sembla incomprensible que davant d'una efemèride com aquesta, l'única repercussió que tinguin sigui per fer pales quelcom que no ha estat l'objectiu ni les formes d'aquests 30 anys de treball.

Estem en una societat que se li omple la boca parlant de voluntarisme però que sovint no ho valora com una acció de mèrit, que sembla que hagi de ser obligatòria, mentre que qui la fa l'únic que demana, si és que ho fa, és una mica de reconeixement de la tasca feta.

Si seguim d'aquesta forma de segur que ho acabarem lamentant.