Les pintades no sempre són incivisme

M’irrita anar per Sant Cugat veient pintades. Les pintades fan lleig i molesten, totes igual. Amb l'endreçadeta i moderna que és la nostra ciutat... Si es volen queixar que vagin a l’oficina d’atenció ciutadana però que no facin el vàndal, una mica de respecte!

Algú es dóna per aludit? Us sona el discurs? La criminalització indiscriminada de les pintades és una pràctica estesa al nostre municipi. De fet, el Partit Popular i Ciudadanos ho han explicitat públicament diverses vegades en termes similars. Tanmateix, el tema de les pintades exigeix una anàlisi una mica més rigorosa. No totes les pintades són incivisme.

Per començar, hi ha matisos entre diferents tipus de pintades. Estic convençut que coincidireu amb mi en què no és el mateix una firma que una pintada reivindicativa que, fins i tot, a vegades es consideren art urbà. Si no, us convido a admirar la lucidesa de les pintades d’en Banksy, per exemple. Al meu entendre, es fa palès que no totes van al mateix sac.

En segon lloc, també cal tenir en compte el lloc de la pintada. Al meu entendre, no és encertat equiparar totes les pintades com a vandalisme estiguin on estiguin. Una cosa són les pintades a les façanes de particulars, però la majoria de pintades les trobem en mobiliari urbà abandonat, murs públics (com ponts o túnels), murs temporals per obres... Podem entrar en un debat de matisos sobre en quins llocs si i en quins no, però el que vull posar sobre la taula és precisament això: és qüestió de matisos.

En tercer lloc, les pintades polítiques són necessàries dintre d’aquest model d’smart city. Vivim en una ciutat aparador, on tot aparenta ser endreçat, perfecte i de postal. Un model de ciutat indiferent, aliè i que gira l’esquena a les misèries quotidianes. M’atreviria a dir que qui pensa que totes les pintades fan brut, és la mateixa gent que els molestava veure les persones de la PAH acampades davant d’una entitat financera.

En aquest entorn, les pintades polítiques són una glopada de realitat que erosiona el miratge cínic de ciutat neta i exemplar. Les pintades a favor de la lluita feminista, a favor d’una ciutat viva, en contra de l’acord entre la UE i Turquia... propaguen conscienciació i compromís amb les desigualtats i els drames socials. Les pintades polítiques són necessàries per evidenciar que no vivim en una bombolla. Com diuen el grup de la Gossa Sorda “Els murs diuen el que els diaris callen”.

Amb aquest article pretenia eludir els extrems, ni tot s’hi val ni res s’hi val. Sóc conscient que el terreny és pantanós i que la frontera entre considerar les pintades art o brutícia a vegades és fina. Malgrat tot, quan les JERC tapem esvàstiques i consignes neonazis i pintem a sobre frases d’Ovidi Montllor, Francesc Macià o Antonio Gramsci "embrutem la ciutat o la dignifiquem?"