Maneres d’ajudar

Quan ens plantegem ser voluntaris d’un refugi el més habitual és pensar en anar a passejar gossos. És normal, els pobres animals estan les 24 hores del dia tancats en un recinte del que només en surten quan hi van els voluntaris o, si la protectora disposa de zona comú, l’estoneta que es triga a netejar la seva gàbia. La resta de la setmana, dia i nit, estan tancats en el mateix recinte, la gran majoria d’una mida claustrofòbica.

I quan dic que la pregunta de la meva amiga és complexa de respondre és perquè aquesta no és la única manera d’ajudar. En el cas de les protectores per exemple, fa molta falta l’aportació dels socis. Els recursos són ben diferents de quan es traca d’una gossera municipal i per això, sense l’ajut econòmic dels socis, no podrien pagar el pinso ni les despeses veterinàries.

Una altra manera d’ajudar i que és molt necessària són les cases d’acollida. Al Cau Amic, per exemple, disposem d’espai per tenir-hi els gossos però no en tenim cap pels gats. Què hem de fer, doncs, amb els gats que rescatem del carrer? Nosaltres tenim la gran sort de comptar amb voluntaris valuosíssims, que acullen a casa seva tots els gats que poden fins que se’ls hi troba una llar definitiva, però per desgràcia no n’hi ha prou. Sempre faran falta cases d’acollida i encara que pot semblar difícil, val la pena, ho sé per experiència.

Sigui com sigui, la qüestió és ajudar però per això ha d’haver-hi compromís. Totes les protectores tenim llargues llistes de voluntaris però... de què serveixen si només uns pocs ens mantenim actius? Està molt bé això d’anar a passejar gossos però no us oblideu que per als qui hi van cada cap de setmana a les nou del matí és com una feina. I és que els gossos no en saben de vacances o viatges, per a ells som l’únic que tenen i necessiten passejar faci fred o calor.

Segueix @MarMampel a twitter