No són Esperanza Aguirre, no poden aparcar on vulguin

La indignació continua augmentant entre els treballadors del polígon Sant Joan

La tornada a l'escola, és un repte per als que cada matí comencen la seva jornada laboral en aquest polígon. Les zones grogues només poden ser utilitzades de 8.30 a 9.15 i de 16.30-17.15 per la "càrrega i descàrrega" de nens, la resta del dia han d'estar buides. Davant la falta d'aparcament i la manca de places de pàrquing en els edificis, sempre hi ha qui ha d'aparcar a la zona groga, el que molts dies surt car. En el millor dels casos passa el radar mòbil i li multa, en el pitjor, se l'emporta la grua.

El que vol dir que millor no s'haguessin aixecat per anar a treballar perquè en el moment que veuen l'adhesiu triangular a la vorera, es donen que aquest dia han treballat a favor de l'ajuntament, han perdut el seu temps, i el seu bon humor.

El problema que segueix a la falta d'aparcament és per als que sí que han aconseguit una cobejada plaça de pàrquing. Al davant de l'edifici on el col·legi Àgora té ubicat el parvulari, hi ha una sortida de pàrquing. A partir de les 16 h, es pot veure com els pares que semblen que estan concursant al Grand Prix: "A veure qui és el més chochón /a què aparca més a prop del cole", taponen la sortida d'aquest pàrquing sense cap tipus de remordiment.

El curiós és que l'hi comentes als urbans que regulen la circulació a aquestes hores i la seva resposta és: no podem fer res. I segueixen sense poder fer res, quan els que havent aparcat correctament en el carrer (solen ser els molt matiners) intenten sortir i hi ha cotxes en doble i triple fila, a sobre de rotondes i el caos s'apodera del polígon.

Hi ha qui es preguntarà perquè davant de tal malestar, no s'utilitza més el transport públic? La resposta és senzilla: arribar al polígon Sant Joan és més fàcil des de Barcelona (gràcies als FFCC) que des de les poblacions adjacents, on fer uns 12 kms suposa una hora i tres quarts.

Sent testimoni de les dificultats dels treballadors ubicats en aquesta zona, em plantejo si per als serveis municipals hi ha ciutadans de primera i de segona? Aquells que hi treballen allà i els altres que paguen un col·legi d'elit; ja que les sancions a aplicar, sembla ser, no passen per ser les mateixes.

Aquí, deixo el testimoni per a qui tingui a bé recollir-lo i sàpiga trobar una solució gratificant per a tothom.

"Ja que estimar-nos els uns als altres no funciona per què no provem d'estimar-nos els altres als uns?" (Mafalda)

Més informació
 
Comentaris

Destaquem