Síndrome postvacacional

Hem tornat a casa, caient de cop a la rutina d'un nou any que comença després de les vacances. Sento parlar de la síndrome postvacacional.

Què és la síndrome postvacacional? Trobar a faltar que et caiguin a sobre quaranta graus? (Perquè encara que estiguis assegut en una terrasseta, els quaranta graus a l'ombra no te'ls treu ningú) Empassar-te vint quilòmetres de caravana per arribar a la platja? I, a sobre, un cop has arribat, has aparcat allà on Déu va perdre les espardenyes, has transportat cadires, para-sol, nevera, tovalloles i els flotadors dels nens, sense oblidar la galleda i les pales que portes subjectes amb la boca, descobreixes que no hi ha lloc.

Fins on t'arriba la vista no veus ni un trosset de sorra, que si se't passa tirar una agulla, es punxen onze! Trobes a faltar al teu cunyat que s'ha apalancat a l'apartament, que el lloguer t'ha costat un any dels estalvis, i a sobre li has hagut de subvencionar les cerveses i la paella?

O potser és que la cantarella de: pare / mare, quan arribarem?, pare / mare, estic avorrit, pare / mare vull anar a la piscina ..., us relaxa prou perquè aquesta tornada a la feina us sembli tan dura?

Ah!, no. Deu ser que ja t'has oblidat la setmana de fluixesa intestinal que vas tenir quan vas arribar del teu viatge a aquest lloc tan exòtic que si ho arribes a saber, segueixes coneixent-lo només pels documentals del National Geographic.

Prova de treure't aquesta síndrome! Passeja per Sant Cugat, vés a fer un vermut ara que han baixat els termòmetres. Vés al teatre. Gaudeix de la tornada a casa perquè estàs aquí, ets viu i si mires al teu voltant, tenim més coses divertides a fer durant onze mesos, que en aquest que hem tingut de vacances.

"Ningú necessita més unes vacances que el que acaba de tenir-les" (Elbert Hubbard)