Perico Pastor a La Galeria

Suma a la seva enorme trajectòria artística una petita passa més amb aquesta deliciosa mostra. Pastor ens ha acostumat amb els seus treballs a espolsar-nos del damunt anacròniques expectatives prèvies al voltant de la qüestió de què vol dir la pintura.

És fàcil, és gest, és taca, és traç, és emoció, és composició, és força, és format, és això i tot el contrari... I és summament difícil.
Ell ho simplifica, si això fos possible. En les obres de Perico Pastor sentim els colors de fons com si una nota vibrant i altíssima ens cridés. Roses profunds, blaus intensíssims, verds de tempesta, delicades transicions del negre més fosc imaginable, passant per tots els tons de gris freds i càlids, fins al blanc més verge, de tots els blancs imaginats.

Un color vermell, foc, ens demana que l'anem a veure, des del fons de La Galeria. Un vermell Perico Pastor com només aquest creador el pot concebre i fer palès a les seves teles.

Al damunt d'aquests colors purs i vibrants, d'aquesta saviesa cromàtica, Pastor recrea el seu món, el que l'envolta i el transporta. Uns sensibles traços negres o delicats foscos i llums clares, ens fan viatjar i ens expliquen històries de les seves obres. Del seu viatge vital. Del seu mirar reposat al damunt de la breu realitat de lliscants colors, què ell sap fer perennes als seus treballs.

Colors què es dilueixen en la memòria líquida de què se'n va anar. Aquell record i emoció amagada darrere d'un cap vespre solitari al voltant d'un llac o poder era una matinada, on la llum es reflectia en mirar d'una de les seves figures retratades o vés a saber. Poder era l'emotiu blau, el que Pastor restableix per l'espectador i el fa reviure altre cop aquella tossuda sensació de plaer o de nostàlgia o de serenor... O de reconeixement, al cap i a la fi.

La vibrant harmonia d'ambdues expressions sura molt alt, transportant-nos on ens proposa Pastor.

Gest, taca, traç, composició, emoció, color, força. Tot això i molt més. Equilibri, senyors... Una lliçó d'equilibri.