Poti-poti de tardor

Amb un pressupost sota mínims s’ha aconseguit una de les participacions més altes del Festival. Més enllà de les xifres, jo em quedo amb una de les fotos del festival (per cert, no publicada a cap mitjà) el veteraníssim poeta d’honor rodejat de desenes d’escolars dels barri de Coll Favà escoltant-lo i recitant conjuntament.

Però ja se sap que, a Sant Cugat tardor vol dir Festa de Tardor, amb una organització renovada, ja insinuada l’any passat, espais temàtics, i un canvi substancial en la pròpia imatge gràfica de la festa (ens hem deslliurat, per fi, de la tòpica imatge de la fulla tardoral per donar pas a unes lletres fetes amb gent en acció).

Per cert, els que no paren de moure’s són la gent de La Unió, que sembla que no es resignen a ser engolits per l’Ajuntament renunciant a la part més preuada del l’edifici, el seu teatre. Estan confegint un pla de viabilitat per pagar el deute i a punt de llançar un manifest de suport a l’entitat. La Unió per fi batega amb esperit jove!!! Una jove societat santcugatenca es rearma per tal de procurar que aquesta tardor, apart de les fulles, no ens caigui també el pèl.