Poesia

Aquest temps de crisi ens està tornant més humans i compromesos. En el zenit dels banquers i del totxo potser ha arribat l’hora dels filòsofs i dels poetes. Sant Cugat ja fa anys que ha fet una aposta per la poesia. Aquest any tenim un grandíssim poeta d’honor, en Gerard Vergés, un home senzill i humil, com il faut, de les terres de l’Ebre. Un tortosí que a base de ser local és terriblement universal, un home de ciència (de formació i professió farmacèutic) que és un humanista, un poeta que a còpia d’establir el diàleg amb els antics és rabiosament actual.

Us el recomano; tot llegint-lo podeu fer-vos preguntes sobre les relacions nord-sud, disparar les alertes sobre les conseqüències de malmetre el nostre planeta, reflexionar sobre la nostra llengua, tan comuna i tan diversa, i podreu descobrir el lluitador per les llibertats socials.

Aquests dies estem treballant la seva poesia amb una vuitantena de nens i nenes de les escoles Gerbert d’Orlhac i Pins del Vallès i us puc assegurar que a mida que el van coneixent van quedant embadalits amb aquest poeta. Els podeu sentir dissabte a dos quarts de cinc al barri de Coll Favà (escultures del Passeig Francesc Macià), i a continuació a dos quarts de sis a la gespa (cruïlla Salvat-Papasseit/Costa i Llobera) hi ha una mostra de poesia catalana actual amb mols poetes joves vinguts d’arreu. Us asseguro, emulant Celaya, que la poesia és una arma carregada de futur.