Qui ha de ser el president de la Generalitat?

Ara que estem en ple debat sobre la composició del nou govern i sobre la declaració de sobirania del Parlament, m’agradaria parlar sobre qui ha de ser el pròxim President de la Generalitat.

El resultat de les passades eleccions plebiscitàries va ser molt clar: la independència va guanyar les eleccions en escons i en vots. Al marge de les “pirules” que va fer el Govern espanyol amb el vot a fora de Catalunya, el resultat va ser claríssim: els vots del Junts pel Sí i els de la CUP, partits que duien el sí a la independència en el seu programa, van obtenir gairebé el 50% dels vots. El de Ciudadanos, PP i PSOE (el PSC ha mort), que duien el no a la independència, van obtenir aproximadament un 35% dels vots. La resta van ser els vots de Catalunya Sí que es Pot (algú encara m’ha d’explicar què és el que sí que es pot… El nom correcte seria Catalunya Pot o Catalunya Sí que Pot) i d’Unió que no es definien, i tota la resta de vot dels partits minoritaris tipus el partit animalista, el dels jubilats, etc. i el vot nul. Aquesta resta de vots no es poden comptar ni en el sí ni en el no.

Per tant, deixem-nos de collonades. L’independentisme va guanyar claríssimament el plebiscit!
Ara tenim a sobre de la taula el problema que no hi ha cap grup que hagi aconseguit la majoria absoluta.
El que tenim és un grup amb 62 escons, que està a prop de la majoria absoluta, però no hi arriba. Necessita el suport d’un altre grup per a poder dur a terme el punt més important del programa: la independència. L’únic grup que li pot donar suport és l’altra formació independentista: la CUP. Perquè aquest procés d’independència pugui tirar endavant necessitem el suport exterior.

Aquest procés s’ha engegat amb Artur Mas com a president de la Generalitat. Fa uns anys que tenim com a interlocutor Artur Mas. És un bon polític, té un parell de pebrots i ha complert en relació al procés amb tot el que ha dit. Li hem de donar un vot de confiança. Junts pel Sí ha guanyat les eleccions àmpliament amb aquest candidat a la presidència; el món no entendria que ara, de cop i volta, canviéssim la persona que fins ara ha liderat el procés.

Aquesta legislatura serà molt curta: 18 mesos. Per aconseguir el que vam votar: independència sí o no. No fem el préssec i donem suport al procés per davant de tot. Aquest procés demana no canviar el lideratge, perquè aquest lideratge funciona.

A la pròxima legislatura haurem de tornar a votar, aquest cop ja els partits per separat. Llavors serà el moment de decidir quina és la persona adequada a partir de llavors. Aquí torna a tenir sentit l’eix dreta-esquerra. Aquí torna a tenir sentit castigar CiU pel robatori a mà armada de la família Pujol, triar qui administrarà millor els recursos i qui prioritzarà millor els diners en relació a les polítiques socials, a les infraestructures, la cultura i tot plegat. Però ara no és el moment.

I crec que és important no caure en la demagògia fàcil, la tàctica de l’espanyolisme ranci ha estat personalitzar el procés en Artur Mas, intentant la idea d’un personatge egocèntric i mig “sumbat” que amb el seu enginy ens ha convençut que la independència és la salvació de Catalunya per continuar “xupant del bote”. I com que tots som mig burros,no hem vist el desastre que suposarà per a les nostres vides una Catalunya fora de l’Estat espanyol.

És molt penós veure que la CUP està utilitzant una estratègia semblant: personalitzar en Artur Mas les retallades, intentant vendre la idea d’un personatge egocèntric esquitxat per la corrupció, sense massa escrúpols i sense cap empatia cap a les persones que més pateixen.

Els extrems es toquen.