Qui la fa, la paga?

Ho saben tot. Fins i tot les dues creus que marco. Admirable informàtica que fa possible tanta transparència! Però no hi ha res perfecte i, no sé per quin misteri, als que tenen tan controlat el xanguet, els passen per alt les balenes. (Vull dir els que remenen les cireres del gran capital). Quan aquests “s’equivoquen” (o especulen) i porten el país a la misèria, en surten escàpols i multimilionaris.

Sembla que al superordinador del gran control hi ha entrat un virus i no detecta que “feta la llei, feta la trampa.” L’avioneta mexicana que s’ha estavellat a l’Equador quan evadia diners, sembla una pel·lícula de Louis de Funes. Els molt llestos tenen recursos més subtils: saben controlar els controladors. I així aconsegueixen no pagar les seves males pràctiques.

No és veritat que qui la fa, la paga: el que acaba pagant és el xanguet. D’aquesta injustícia en parla Jesús quan diu que “l’administrador injust ha obrat hàbilment perquè els fills d’aquest món són més hàbils entre ells que els fills de la llum” (Lc 16,8). Potser alguns polítics es veuen obligats a usar eufemismes, però el diccionari, de la persona que roba, en diu simplement lladre.