Referent o seguiment?

El nostre esport és local, popular, amb qualitat... ampli i divers. Ple d’esforç dels esportistes, entrenadors, gestors de les entitats i/o municipi per tal d’aconseguir fites. Aquestes són importants per tots els que d’una manera o altre estem i/o gaudim de l’esport del nostre poble. La consecució d’aquestes fites pot fer-se des de la còpia d’exemples concrets o bé tractant de cercar nous models, noves maneres de fer. Així és on cal valorar si els exemples són un referent o bé un camí a seguir.

Els grans clubs del país mostren models d’actuació diversos i, personalment, em decanto pels que potencien la perseverança en mantenir unes essències de club, en potenciar els valors esportius i socials, el joc vistós i eficaç, la formació, el respecte estricte al rival (si es vol, fins i tot, d’una manera egoista, ja que sense ell no hi ha esport competitiu), el gaudir... l'ésser millor individual i col·lectivament. N'hi ha altres que potencien el tot s'hi val per tal de guanyar, de guanyar què i per què...?

Els models, els grans clubs en els que ens fixem, donen valor a la imatge, a la capacitat econòmica, a la projecció..., que és molt important per l’esport, professional, però que considero molt allunyat dels nostre esport, majoritàriament amateur, de tots i per a tots. Valoro que ha de ser així, ni per llei, ni moda, ni estratègia política, sinó simplement perquè l’esport és part del nostre model de vida.

M’agrada pensar en els referents. Un far és quelcom important per orientar-se, però molt perillós si es tracta de seguir, ja que inexorablement t’estavelles en les roques.

Estem en un moment delicat. Aprofitem tots els referents, que en són molts i bons. Així doncs, tractem tots d’una manera igualitària, de cercar noves vies, noves maneres de fer un esport municipal de qualitat per a tothom.