Sou molt grans

Després de sobreviure a un altre Carnaval de Sant Cugat, avui vull dedicar unes paraules a aquells que fan possible que, per uns dies, l’alegria i el bon rotllo regnin a la ciutat. Ho vull fer perquè el seu esforç i implicació em semblen dignes d’admirar per part de tots. I més, si tenim en compte l’alt poder de convocatòria. Sense ells, Sant Cugat no seria el que és. Em refereixo, en aquest cas, a la Comissió de Carnaval. Enguany han batut rècords en pràcticament tot. Mai havia vist tanta gent als carrers de Sant Cugat com diumenge amb la rua infantil. I mai havia vist tanta gent ballant alhora una dansa popular com el Ball de Gitanes. Jo també vull saber fer tetris com ha fet la Comissió de Gitanes! Precisament a ells és a qui vull felicitar de manera especial. Per deu anys d’un somni que ha esdevingut el monstre més espectacular que pot tenir una ciutat. Per deu anys que demostren que, si vols, i t’ho creus, el somni pot ser una realitat.

Moltes felicitats, nois!