Veient fantasmes

Després de presenciar el “xou lingüístic” (i dic xou, perquè no se m’acut una paraula millor per definir-ho), només em queda posar-me les mans al cap. “Veïns” exigint respostes en castellà; parlar de ciutadans “de segona” per temes de llengua... Per uns moments em va venir al cap aquella frase de “hable usted en cristiano”.

Algú no ha entès res. El model a Catalunya funciona. A tall d’exemple. Quan era petita, mai vaig sentir parlar en castellà a casa meva. No per res, som catalanoparlants a casa meva. Però sóc perfectament bilingüe. I no tinc cap problema de parlar en castellà.

És més, considero que és una gran sort i em sento afortunada de poder parlar indistintament en dues llengües.

Veure el que va passar al ple municipal em va saber greu. Bàsicament perquè em sembla que el victimisme i el fet de voler generar conflictes on no n’hi ha és una pràctica que l’únic que genera és crispació, i si l’objectiu és deixar el català com a llengua residual, em quedo amb una frase del mateix ple: “No ho han aconseguit amb guerres, no ho faran ara”.