Un arbre de més o de menys

Cada societat, i una ciutat és una petita societat, genera aquells debats que està en condicions de fer. M'explico. Darrerament s'ha generat un debat al voltant de la renovació d'una part de l'arbrat de Sant Cugat. Hi ha hagut queixes de diversos tipus, des de qui no ha entès la tala d'arbres a qui ha considerat que se n'han tallat alguns que no calia. Aquest és un debat que en altres llocs no seria possible.

Deixeu-me posar un exemple que conec una mica: Ciutat Meridiana, probablement el barri més degradat de Barcelona. Allà els arbres, els que existeixen, no són un argument ecològic, són una petita pinzellada verda per amagar la lletjor d'uns blocs arrenglerats i idèntics que, en alguns casos, semblen tenir els dies comptats.

Com explicar a uns veïns que viuen pendents de què no els tallin la llum (en alguns casos, no dic que siguin la majoria), perquè la tenen punxada, ja que amb prou feines poden pagar un lloguer, que ens queixem perquè ens han amputat una petita part de l'arbrat urbà i dels 33 metres quadrats de verd que tenim per habitant. Aquest no pot ser el seu debat. El seu verd no passa dels quatre nesprers que veuen des de la finestra. Un nesprer de menys és passar de la misèria al no-res.

Amb això no vull dir que haguem de ser indiferents a un tema com aquest. Que ens preocupen pels nostres arbres està molt bé, sempre que tinguem clar que el debat no és un arbre de més o menys, sinó que conservem la massa forestal urbana existent. Al meu carrer no tenim grans arbres, però a cinquanta passes tinc el Parc Central i vaig sobrat. Potser no ens agrada conèixer altres realitats. Però almenys no ens instal·lem en la irrealitat.