Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Per una d’aquelles casualitats que es produeixen a la vida, el divendres dia 16 i el diumenge dia 18, vaig poder presenciar dues obres de Josep M. Benet i Jornet a casa nostra. Les obres Ai, carai! i Quatre actrius (en la seva estrena E. R.) que Fila Zero i el Grup de Teatre Espiral, respectivament, van representar al Teatre La Unió i al Casalet de Valldoreix.
"Ai, carai!", segons explicava el director Pere Royo en unes declaracions fetes abans de l’estrena, és una comèdia per riure. Jo hi estic d’acord, la gent va riure en diferents moments de la representació, però a mi em sembla una comèdia que té molta mala baba i que, entre altres coses, ens parla de les misèries humanes amb un regust amarg que es condensa en la frase del protagonista principal, el periodista Carles, una interpretació excel·lent i plena de matisos de Jaume Casas, quan li diu al seu fill: “No claudiquis per res ni per ningú! Sempre a la teva”.
La funció va discórrer en un crescendo progressiu (era la primera de sis) on tots els intèrprets, insistint en la valoració esmentada abans de Casas, donaven un nivell notable. Cal destacar també la perfecta encarnació facial i verbal de Pep Miramunt en un vell entranyable que deambula per l’escenari a la recerca de la seva pròpia personalitat. Escenografia reciclada amb solidesa, il·luminació i so correctes i ritme adequat.
"Quatre actrius", una adaptació de l’obra d’en Benet és una recreació de les converses d’una aspirant a actriu (Laia Cerdà) per representar el paper d’una diva ja traspassada, un alter ego (es deia) de Margarida Xirgu, que cerca informació de la figura en tres deixebles, ara totes actrius amb diferents resultats artístics i vitals, la primera Glòria (Trini Escrihuela) al teatre i a l’escena mundial, la segona Assumpta (Encarna Adelantado) bàsicament a la televisió i la tercera, Maria (Anna Pou), finalment professional del doblatge.
L’obra és, probablement, una de les millors estructurades de Benet i Jornet, amb una seqüència molt ben dissenyada per anar deixant les pistes morals, estètiques i íntimes d’un personatge especial que, en el seu moment i encara ara, ha influït en les tres dones i, com es comprova, ho segueix fent amb la noia que intenta assolir la seva vocació. Una direcció molt acurada, a càrrec d’Àngels Zamora, unes actuacions equilibrades, molt bones de les quatre actrius, ajustades als seus personatges i que van crear el clima i la forma precises. Escenografia, llums (perfecta la cremada del teatret) i so notables.
Tenim gent de teatre amb ganes, empenta i qualitat. Ara només falta que tinguin els espais adequats per mostrar-ho i, també, una xarxa real i oportunitats per poder passejar-ho per tota la ciutat.
"Ai, carai!", segons explicava el director Pere Royo en unes declaracions fetes abans de l’estrena, és una comèdia per riure. Jo hi estic d’acord, la gent va riure en diferents moments de la representació, però a mi em sembla una comèdia que té molta mala baba i que, entre altres coses, ens parla de les misèries humanes amb un regust amarg que es condensa en la frase del protagonista principal, el periodista Carles, una interpretació excel·lent i plena de matisos de Jaume Casas, quan li diu al seu fill: “No claudiquis per res ni per ningú! Sempre a la teva”.
La funció va discórrer en un crescendo progressiu (era la primera de sis) on tots els intèrprets, insistint en la valoració esmentada abans de Casas, donaven un nivell notable. Cal destacar també la perfecta encarnació facial i verbal de Pep Miramunt en un vell entranyable que deambula per l’escenari a la recerca de la seva pròpia personalitat. Escenografia reciclada amb solidesa, il·luminació i so correctes i ritme adequat.
"Quatre actrius", una adaptació de l’obra d’en Benet és una recreació de les converses d’una aspirant a actriu (Laia Cerdà) per representar el paper d’una diva ja traspassada, un alter ego (es deia) de Margarida Xirgu, que cerca informació de la figura en tres deixebles, ara totes actrius amb diferents resultats artístics i vitals, la primera Glòria (Trini Escrihuela) al teatre i a l’escena mundial, la segona Assumpta (Encarna Adelantado) bàsicament a la televisió i la tercera, Maria (Anna Pou), finalment professional del doblatge.
L’obra és, probablement, una de les millors estructurades de Benet i Jornet, amb una seqüència molt ben dissenyada per anar deixant les pistes morals, estètiques i íntimes d’un personatge especial que, en el seu moment i encara ara, ha influït en les tres dones i, com es comprova, ho segueix fent amb la noia que intenta assolir la seva vocació. Una direcció molt acurada, a càrrec d’Àngels Zamora, unes actuacions equilibrades, molt bones de les quatre actrius, ajustades als seus personatges i que van crear el clima i la forma precises. Escenografia, llums (perfecta la cremada del teatret) i so notables.
Tenim gent de teatre amb ganes, empenta i qualitat. Ara només falta que tinguin els espais adequats per mostrar-ho i, també, una xarxa real i oportunitats per poder passejar-ho per tota la ciutat.